Guapos i pobres. El musical

Estrena d’autèntic luxe la de l’altre dia al Teatre Goya. Amb la platea plena a vessar i multitud de cares conegudes es presentava en societat Guapos i pobres, un musical totalment made in Barcelona que crec sincerament que es convertirà en un dels èxits de la temporada.

I és que Guapos i pobres té tots els ingredients per seduir el públic: una història actual i ambientada a casa nostra, magnífiques veus i una factura impecable. Però anem a pams.

Guapos i pobres parla de la meva generació, la de la gent que ens vam incorporar al mercat laboral poc abans o durant la crisi actual. La de la gent que vam crèixer pensant que si estudiàvem i ens ho curràvem no tindríem cap problema per guanyar-nos bé la vida i tirar endavant. Els que fa temps que vam descobrir que això no funciona així. Ja no.

L’acció s’ambienta a Barcelona i està habitada per perfils ben diferents: la parella estable amb feines precàries però que no volen renunciar als seus somnis, els divorciats amb fills que han de fer mans i mànigues per sobreviure i conciliar la vida familiar i laboral, els solters que segueixen vivint com adolescents, la persona que arriba a Barcelona fascinada per la seva façana de ciutat cosmopolita… Personatges amb els que ens podem identificar o que, fins i tot, coneixem en persona.

Tot i que la trama és una mica irregular i alguns personatges acaben més ben dibuixats que altres, el conjunt és bo i la història flueix sense gaires entrebancs.

El to general de l’obra és lleuger però no frívol. Guapos i pobres és un musical mesuradament optimista, però sense caure en el discurs fàcil i gastat de l’autoajuda barata. S’agraeix que no ens intentin vendre que n’hi ha prou amb creure en un mateix i lluitar molt. Ja sabem que és mentida. I els personatges de Guapos i pobres, per sort, també. Aquest no és el clàssic musical amb happy ending i està molt bé que sigui així.

En l’apartat tècnic i vocal cal dir que aquest muntatge és senzillament excel·lent. Dóna gust veure un musical amb músics en directe en el que sentim bé la música i s’entenen totes les paraules en totes les cançons, ja siguin solos, duets o números de grup. Això no passa sempre i s’ha de valorar i elogiar la feina dels actors, del director i del director musical. Un deu.

Quan a la música, els temes són clàssics (molt de musical) però interessants, i la veritat és que enganxen força. (Jo porto un parell de dies amb el tema principal ficat al cap.)

Finalment, el repartiment és impecable. Actors de musical de cap a peus, dels que canten, ballen i interpreten sense problemes, amb ofici i tècnica però, sobretot, amb passió per la seva feina. Destaquem un parell de números: el d’Ivan Labanda, Jorge Velasco i Xavi Duch, al més pur estil Broadway criticant la corrupció, i el de Frank Capdet, Jorge Velasco i Muntsa Rius, fent una hilarant opereta bufa en un centre comercial.

Guapos i pobres és un musical complet, actual, amb una bona posada en escena i uns cantants de luxe. Una altra prova que a casa tenim excel·lents artistes de musical que saben com aixecar un projecte ambiciós sense haver de recòrrer als èxits de Broadway o el West End. Crec que tindran molt d’èxit. Jo, si més no, així ho desitjo.

Guapos i pobres. El musical – Inspirat en el llibre Guapos y pobres d’Alfredo Ruiz. Compositor i director musical: Xavier Torras. Autor i director: Toni Martín. Repartiment: Ivan Labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo, Muntsa Rius, Frank Capdet, Xavi Duch, Jorge Velasco i Gracia Fernández. Músics: Xavier Torras, Marc Camero, Adriana Alsina, Jaume Yelo i Marc Ledesma. Sala: Teatre Goya. Data: 14/05/15. Fotografia: (c) David Ruano.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.