N’esperava més d’aquest muntatge o, potser no, potser n’esperava menys.

M’explico. Crec que la posada en escena d’aquest interessant monòleg de Kafka peca d’excés. Excés de símbols, excés de música, excés de transcisions, excés d’exhibició física, excés d’utilleria, excés de discurs… Excés. Davant un text més aviat senzill amb idees molt clares i missatge totalment vigent als temps que corren, Ivan Benet intenta fer-hi entrar una reflexió més gran i profunda sobre tota mena d’inquietuts humanes, interessants també, però que no corresponen al text.

Davant la sobrietat i concisió de Kafka, es contraataca amb música, actuacions de circ, sorpreses escenogràfiques i dilatades transicions per intentar fer crèixer un text que, en realitat, no necessita aquests artificis.

I és una llàstima perquè Ivan Benet és un grandíssim actor que fa gala, en aquest cas, de tot el seu ventall interpretatiu (especialment del seu excel·lent control del cos). Però, de vegades, menys és més, i aquest text, en la meva opinió, demanava menys.

Informe per a una acadèmia – Autor: Franz Kafka. Traducció de l’alemany: Ivan Benet. Directors: Xavier Ricart i Ivan Benet. Repartiment: Ivan Benet. Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 14/05/14. Fotografia: (c) Àlex Rademakers.