La defensa alien

De vegades els espectacles s’endrecen sols a l’agenda de maneres inesperades i dialoguen entre ells sense que jo pugui fer res per evitar-ho. És així com, en la mateixa setmana, vaig veure In Wonderland i La defensa alien, dos espectacles de dos creadors que s’exploren a sí mateixos i la seva carrera en arribar a la mitjana edat.

En el cas de La defensa alien, el protagonista i inspirador és Jordi Duran, ex director de Fira Tàrrega, càrrec que va ocupar entre 2011 i 2018, i creador teatral que s’enfronta a la pitjor pregunta del món: i ara què? Per respondre-la, Duran es convertirà en Dante i, després de morir a mans d’una feminazi que no suporta sentir queixar-se els homes (Carla Rovira, una de les cocreadores i codirectores del muntatge) arrenca un viatge que el portarà al purgatori, al paradís i, finalment, a l’infern.

El muntatge arrenca amb Duran vestit de Pare Noel disposat a fer realitat tots els desitjos que tinguem per la cultura l’any vinent mentre Carla Rovira explica el seu currículum al públic i ens posa en situació. Duran és un creador format que ha estat en càrrecs de responsabilitat i que ha arribat a llocs interessants. Però, de sobte, Duran abandona el seu paper passiu, agafa les regnes i comença un autèntic memorial de greuges: tot està malament a l’ecosistema cultural. Els creadors, els festivals, els intèrprets, els ajuts culturals, la política… Duran enceta una lletania que acabarà amb el seu assassinat en directe i, malauradament, amb la seva mala llet.

Perquè el que comença prometent fer una repassada amb ma de ferro per una realitat que (tots ho sabem) té més ombres que llums, la de la cultura a casa nostra, esdevé massa aviat una queixa personal, un plor íntim més centrat en el «que hay de lo mío» que en la denúncia global i, així, un espectacle que podria haver estat incendiari es queda en un conjunt d’insinuacions que només captaran els habitants de l’ecosistema (La defensa alien és un espectacle pensat pels professionals del ram) amb un rerefons constant de ressentiment que treu força al conjunt, perquè fa pensar que si la posició actual de Duran fos una altra, potser no hauria obert la boca.

La catarsi personal de l’autor passa per sobre de qualsevol altra cosa, i això es nota també en el fet que Duran decideix protagonitzar el muntatge, malgrat que estic convençuda que el conjunt milloraria amb la tria d’un altre intèrpret, capaç d’anar més enllà de la persona i crear realment un personatge.

La defensa alien és un producte d’autoconsum, destinat només als professionals de la cultura, que encaixa bé en el context d’un festival com Temporada Alta, més interessant pel que ens explica del seu creador i del moment que viu actualment la cultura que com a peça artística en sí. Però, potser precisament per això, totalment necessari.

La defensa alien
Direcció: Carla Rovira i Pitarch, Judit Vidiella i Pagès i Marga Socias. Intèrpret: Jordi Duran i Roldós. Amb la col·laboració d’Eva Marichalar-Freixa i Lluís Solé. Vestuari: Xavier Mancho Suárez. Coproducció: Dimitri Ialta i Temporada Alta 2019.
Sala: Casino de Girona. Data: 09/11/2019.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada