La fiesta en paz

Recordo que no fa tant, quan jo anava a escola i encara duia uniforme, la Transició era “exemplar”, un model per a qualsevol país que sortís d’una dictadura, la garantia de les nostres llibertats i no sé quantes coses més. Per sort, amb els anys, han anat sorgint veus crítiques. Persones que qüestionen aquesta versió oficial de conte de fades. Persones que pensen que les coses es podien haver fet millor i que mai no és tard per corregir errors del passat.

La fiesta en paz neix de la necessitat d’entendre la Transició per part d’un dramaturg, Aleix Duarri, que ni tan sols havia nascut quan aquest procés s’estava duent a terme. El resultat és un mosaic d’escenes curtes que dibuixen un retrat d’aquest moment històric tan únic i transmeten unes sensacions concretes. Un muntatge carregat d’informació i de poesia, que resulta estranyament sensorial.

Amb només tres actors en escena, que canvien de paper cada pocs minuts, Duarri tria amb intel·ligència i sentit de l’humor petits moments que presenten conceptes concrets. Des del Carlisme al “destape”, passant per Rimbaud o les relacions entre pares i fills, La fiesta en paz decideix deliberadament centrar-se en els aspectes més sociològics i deixar de banda els tripijocs polítics. No espereu un relat amb pèls i senyals de quan Carrillo va passar la frontera amb perruca o de les negociacions de Suárez, en aquest muntatge no trobareu res de tot això. Aquí, el més important és entendre com era la societat d’aquell moment (no tant llunyà) per poder entendre, potser, com hem arribat fins aquí.

Amb un llenguatge fragmentat, un ritme frenètic i una precisió de rellotge suís, La fiesta en paz aconsegueix en només 50 minuts donar forma i vida a un temps complex i plagat de contradiccions. El col·loqui posterior que la companyia duu a terme en totes les funcions acaba d’arrodonir aquesta experiència de memòria col·lectiva.

 

La fiesta en paz
Direcció i dramatúrgia: Aleix Duarri. Ajudant de direcció: Jaime A. Herrera i Judith Lopez. Repartiment: Eva Ortega, Oriol Escalé i Júlia Santacana. Assistència de moviment: Anna Vendrell.

Sala: Àtic 22. Data: 30/10/2016.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.