La gent

En els meus primers anys d’universitat vaig assistir a moltes assemblees. Ens organitzàvem contra el Pla Bolonya (que antic sona això ara) i en contra de la guerra d’Iraq (tres quarts del mateix). Però després d’un parell d’anys vaig tenir-ne prou i La gent crec que resumeix perfectament els motius que em van fer desistir perquè, en poc més d’una hora, disecciona amb precisió i sense pietat bona part dels arquetipus humans que hom pot trobar a qualsevol reunió, ja sigui una assemblea política, sindical o dels veïns de l’escala.

La gent va passar per Fira Tàrrega i va aterrar el cap de setmana passat a l’Àtic 22. És una llàstima que només es pogués gaudir tres dies perquè crec que l’espai era més que adient i que és una obra que podia haver tingut un bon boca orella.

Una de les coses més sorprenents de La gent és que, com a espectador, no pots saber qui forma part del repartiment d’actors. Fins i tot al final, quan aquests s’aixequen a saludar, pots tenir la sorpresa de descobrir que algú que ha estat participant activament no formava part de la companyia. És així d’immersiu. Asseguts en unes cadires posades en cercle, assistirem al que sembla una reunió sindical (mai no sabrem de quin col·lectiu ni amb quin objectiu concret) on interactuarem amb perfils de tota mena des dels més combatius als més indiferents, des dels més organitzats als més anàrquics; veurem lluites de poder i, en general, tot el que es pot esperar d’una reunió d’aquestes característiques.

El repartiment em va semblar impecable. No només són capaços d’actuar sense que es noti, de fer-te creure en tot moment que el que passa és espontani (es tallen, s’enfaden, reaccionen parlant en totes direccions…) sinó que improvisen i recondueixen la situació sense despentinar-se quan el public intervé de maneres inesperades.

La gent és una anàlisi (més que una crítica) que provoca el públic i el fa pensar (sense perdre el to de comèdia ni entrar en digressions filosòfiques) sobre què significa prendre decisions de manera conjunta, en què consisteix exactament el sistema assembleari o de què parlem quan parlem de democràcia directa. I crec sincerament que, en aquests moments, no hi ha reflexió més necessària. Si mai teniu l’oportunitat, no us la perdeu.

 

La gent

Repartiment: Ruth Atienza, Lorena López, César Tormo, Toni Agustí i Julia Disla. Dramatúrgia: Pérez&Disla. Text: Juli Disla. Direcció: Jaume Pérez. Producció: Pérez&Disla.

Sala: Teatre Tantarantana – Àtic 22. Data: 04/10/15.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.