Després de la bona experiència amb La noia de la làmpada vam repetir a les lectures de la Flyhard amb el nou text de Marc Torrecillas.
I vam tornar a encertar.
La invasió de l’espai va ser, com la vegada anterior, molt més que una lectura.
Torrecillas va portar al límit la posada en escena i vam assistir a un espectacle a les fosques, il·luminat únicament per llums frontals de muntanya i llanternes. Tot plegat per endinsar-nos en un relat carregat de misteris i interrogants, a una Catalunya postapocalíptica on hi ha acaben d’arribar uns “dallonses” amb intencions no gaire amistoses. Enmig d’aquesta situació, un home i un jove (meravellosament interpretats per Marc Barbena i Pol Nubiala) es troben a una casa de muntanya. I el cert és que no s’agraden gaire.
El text de Torrecillas té ofici i habilitat. La tensió es fa patent des del primer instant i el text porta a l’espectador allà on vol sense donar ni un sol moment de treva. Els diàlegs són ràpids i enginyosos, els personatges tenen molta vida i la trama ens manté enganxats en tot moment. Potser sí que el final és massa obert, però això no afecta l’experiència. Això sí, genera converses interessants a la sortida.
La invasió de l’espai és un text que demana a crits un espai no convencional per a la seva estrena. Un espai semblant al que vam gaudir a la Sala Flyhard a qui, per cert, cal felicitar per la seva tria en aquest cicle de lectures. Un gust excel·lent!