Sabia que acabaria passant. Sabia que el meu desencís amb la Flyhard no podia ser altra cosa que momentani. De fet, tenia l’esperança que aquesta obra de la Companyia Arcàdia (que ja m’havia agradat amb la seva La terra oblidada) seria la que em faria recuperar l’entusiasme. I tal qual. I de quina manera.

La pols combina un text original i punyent amb unes interpretacions totalment magnífiques. Cap resum de l’argument no podrà fer justícia al desplegament interpretatiu que veiem a l’escenari ni a un text ple de subtileses que funciona com el mecanisme d’un rellotge suís. Una història, en alguns moments claustrofòbica i en d’altres plena d’eufòria o tendresa, que es desenvolupa al llarg de dos dies difícils d’oblidar, els que segueixen a la mort del pare de dos dels protagonistes. Un moment que els obliga reaccionar i a replantejar-se a si mateixos, cosa que generarà no pocs conflictes.

Per la seva part, els actors estan senzillament perfectes. La Laura López, amb el paper potser més desagraït, es deixa la pell en el seu monòleg final ple de matisos. També el Guillem Motos ens regala una interpretació magnífica en el paper del fill desorientat i cínic que oblida la mort del pare. I, sens dubte, la Marta Aran, en un paper que demana subtilesa constant i que canvia davant dels nostres ulls entre escena i escena. El seu personatge, l’Alba, és d’aquells que enamoren sense remei la platea amb la seva energia brillant.

La pols és un d’aquells muntatges rodons que ens parla de nosaltres mateixos, de la nostra ànima i de les nostres pors. L’escenografia, la direcció i fins i tot la banda sonora (feta a mida per The New Raemon) contribueixen a què ens quedem atrapats en la història i no poguem evitar emocionar-nos amb els personatges.

La primera cosa que vaig fer quan vaig sortir de la sala va ser comprar el text de La pols. Sens dubte és d’aquells que demanen relectura. No us la perdeu.

La pols – Autor i director: Llàtzer Garcia. Repartiment: Marta Aran, Laura López i Guillem Motos. Música original: The New Raemon. Sala: SALAFlyHard. Data: 10/04/14. Fotografia: (c) Roser Blanch.