La revelació - (c) Pere Francesch Rom

La revelació

Després de la seva anterior peça de teatre documental, Camargate, tenia moltes ganes de veure què havia fet Jorge-Yamam Serrano amb la història de tres personatges com Julian Assange, Chelsea Manning i Edward Snowden, tres ciutadans que van perdre la llibertat per fer públics comportaments il·legals de governs.

I he de dir que el resultat és molt interessant.

La revelació s’estructura en tres actes i dos breus interludis protagonitzats (en aquest ordre) per Julian Assange, Sòcrates, Chelsea Manning, Galileu i Edward Snowden. Per a cada peça, Serrano ha triat un moment concret en el temps que, més que explicar-nos el contingut de la filtració feta pel protagonista o la manera concreta com va desafiar els poders del moment, ens explica els motius per fer-ho i les terribles conseqüències que ha tingut això en la seva vida. La dramatúrgia, que segueix els principis del teatre documental i empra, per tant, en tot moment fets i paraules reals, avança amb fluïdesa i aconsegueix condensar en poc més de 90 minuts una gran quantitat d’informació d’una manera interessant, informativa però també absolutament teatral.

Amb una posada en escena senzilla, que fa un ús interessant i intel·ligent de les projeccions per recrear ambients i estats d’ànim, tres intèrprets donen vida als protagonistes d’aquestes històries que són un avís per a navegants del futur que ens espera. Ruben Ametllé, Cristina Gámiz i Xavi Sàez donen vida a personatges que coneixem pels mitjans de comunicació sense jugar a la imitació ni fer un retrat realista, oferint-nos, en lloc d’això, un retrat psicològic que els humanitza i ens fa saltar la barrera de la notícia i l’actualitat.

La revelació planteja una problemàtica que, amb els anys, es farà més greu. En un món cada vegada més connectat i digitalitzat i en un context en que els països es salten la llei per envair la privacitat dels ciutadans en nom de la seguretat, què passa amb les persones que s’atreveixen a desafiar el sistema i denunciar les pràctiques abusives? I, en última instància, quina és la nostra postura davant d’això? Estem disposats a entregar els nostres drets en nom de la seguretat? Confiem realment en el sistema i els governs? Tenim opció? Un espectacle que remou i fa pensar. Com fa sempre el bon teatre documental.

[I, per acabar d’incidir en aquest punt, la companyia organitza interessants col·loquis prefunció amb experts sobre temes relacionats amb l’espectacle. Ahir van parlar de periodisme d’investigació i filtracions. En els propers dies parlaran de drets humans i de ciberseguretat. Molt recomanables.]

 

La revelació

Direcció i dramatúrgia: Jorge-Yamam Serrano. Assessorament i comunicació: Neus Molina. Interpretació: Ruben Ametllé, Cristina Gámiz i Xavi Sàez. Ajudantia de direcció: Marc Cartanyà. Xarxes socials i entorn digital: Rubén García. Audiovisuals: Nico Aguerre. Producció executiva: Adriana Nadal. Vestuari: Eva Camino. Disseny d’il·luminació i espai escènic: Guillem Gelabert.

Una producció del Festival Grec 2018 de Barcelona, Cia. La Rueda i Teatro de Cerca.

Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Espai Lliure. Data: 12/07/2018. Fotografia: (c) Pere Francesch Rom.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada