L’amic retrobat

Vaig llegir L’amic retrobat a l’escola. No recordo a quin curs. Era una d’aquelles lectures obligatòries de les quals després has de fer un treball o un examen. No recordo res de l’experiència tret del títol del llibre, i segurament només perquè l’exemplar encara corre per casa i durant les mudances ha hagut de passar per les meves mans. Que no recordi res de la lectura només vol dir una cosa: no el vaig odiar (recordo perfectament el títol de tots els llibres que vaig llegir per obligació a l’escola i vaig detestar), però tampoc no em va flipar. De fet, durant la meva escolarització vaig llegir més d’una novel·la ambientada en el nazisme. Pel motiu que fos, a la meva generació li va tocar consumir moltes històries de l’Holocaust (amb La llista de Schindler com a buc insígnia de tot plegat). Suposo que, per això, fa anys que les vaig avorrir.

Però malgrat tot vaig voler anar a veure L’amic retrobat, en part per una mena de curiositat nostàlgica (malgrat no recordar res del llibre; ja, jo tampoc no ho puc explicar millor) i en part per molts dels noms implicats en el muntatge. I el cert és que la cosa no em va acabar de fer el pes.

L’amic retrobat recorre a una història petita, l’amistat entre dos nens, el fill d’uns aristòcrates alemanys i el d’un metge jueu, que veuen com l’auge de Hitler i el nazisme s’interposa en la seva romàntica amistat infantil (romàntica en el sentit més propi i alemany del terme, no hi ha res carnal en la seva relació), per mostrar la fractura que va causar el nacionalsocialisme a l’Alemanya pre Segona Guerra Mundial. Una mena d’avís per navegants que, a aquestes alçades i amb els resultats de Vox a les darreres eleccions, només puc qualificar d’ingenu.

Potser el més gran problema del muntatge és l’adaptació, signada pel sempre solvent Josep Maria Miró, que avança lenta, amb massa discurs i poca acció i amb un dels protagonistes duplicat (en versió adulta i jove), cosa que només fa que allargar encara més tot el que passa. I, no ens enganyem, passar passa ben poca cosa i tot plegat és insuportablement predictible.

En escena, Joan Amargós i Quim Àvila interpreten els dos protagonistes de joves (dirigits, en la meva opinió, d’una manera massa infantilitzada) i Jordi Martínez és el narrador, el nen jueu (Àvila) de gran, amb un to potser massa distanciat, massa monòton.

El resultat és una sensació general d’història coneguda que no aporta res en especial, més enllà d’aquesta sensació de reafirmació tan post Segona Guerra Mundial que diu que allò va ser horrible i que «mare de déu els alemanys, com van poder caure en aquest parany».

Mentre sortia del TNC, no vaig poder evitar pensar que, malgrat totes les històries de l’Holocaust que s’han fet i refet en els darrers 80 anys, l’extrema dreta no fa més que pujar a tota Europa, i vaig plantejar-me quantes de les persones que ploren o s’escandalitzen amb els relats del nazisme son capaces d’argumentar el no rescat de migrants al Mediterrani, els CIES, la mà dura amb els menas o el vot a l’extrema dreta. I vaig pensar que potser hem convertit als nazis en uns dolents de pel·lícula massa perfectes i poc a poc estem oblidant que van existir i que potser no van marxar mai.

L’amic retrobat
Autoria: Fred Uhlman. Direcció: Joan Arqué. Traducció: Dolors Udina. Adaptació i dramatúrgia: Josep Maria Miró. Intèrprets: Joan Amargós, Quim Àvila i Jordi Martínez. Moviment i assessoria de direcció: Carla Tovías. Ajudant de direcció i assessorament dramatúrgic: Núria Ramis. Disseny d’escenografia: Xesca Salvà. Vestuari: Rosa Lugo. Espai sonor: Pep Pascual. Il·luminació: Rafael Roca. Projeccions: Erol Ileri. Construcció escenografia: Jorba-Miró i Martí Doy. Cap tècnic: Xavier Xipell. Direcció de producció: Òscar Balcells. Ajudant de producció: Maria Tort. Comunicació: Núria Olivé – La Tremenda. Administració: Mònica Cardús. Producció: Teatre de l’Aurora. Amb el suport de Institut Català de les Empreses Culturals. Agraïments: Nau Ivanow.
Sala: Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya. Data: 14/12/19. Fotografia: (c) Aureli Sendra.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.