A aquestes alçades ja deveu estar farts de sentir-me dir que m’encanta Eduardo de Filippo però, què voleu que hi faci jo si els seus textos són tan bons i, a sobre, enguany, els programadors barcelonins semblen haver-se posat d’acord per representar-los?

Doncs això, que em va encantar L’art de la comèdia. I aquesta vegada no només pel magnífic text de De Filippo (sobretot la primera part) que sembla no haver envellit ni un dia des de la seva escriptura l’any 1964, sinó també per la genial posada en escena i direcció de Lluís Homar. És la primera vegada que veig algú treure-li profit a la sala gran del Nacional sense recòrrer a escenografies faraòniques i només per això ja mereixeria tot el meu reconeixement. Però és que, a més, Homar entén a la perfecció el text de De Filippo, el seu missatge d’amor cap a una professió (la d’actor) que sembla que no ha millorat gaire en el darrer mig segle.

A L’art de la comèdia coneixem un director d’una modesta companyia teatral que acaba de patir un greu contratemps. A aquest director, un home lúcid, digne i intel·ligent, no li queda altre remei que recòrrer a l’autoritat política del poble per demanar ajuda. El diàleg entre aquest home, interpretat amb delicada tendresa per Lluís Homar, i el prefecte del poble, un Joan Carreras en un registre còmic del que feia temps que no gaudíem, és d’aquells per a emmarcar. El paper de la cultura en la societat, la dignitat de l’ofici d’actor, la incomprensió de la classe política, tot expressat amb paraules senzilles, amb humor i sense resentiment, amb un punt de sornegueria, però, sobretot, amb molt coneixement de causa.

A la segona part ens trobem amb un to molt més farsesc carregat de personatges inversemblants i situacions còmiques magníficament interpretades per un repartiment on destaca Andreu Benito i el seu mossèn addicte a les castanyes.

Per a la posada en escena, Lluís Homar tria començar amb l’escenari buit i mostrar-nos tot el que cal per aixecar cada nit una funció: regidors, maquinistes, maquilladores, utillers, encarregats de vestuari; tots a escena per crear davant dels nostres ulls la il·lusió del teatre, per fer-nos partíceps de l’amor de De Filippo i els seus personatges per la seva professió. Una idea brillant i molt ben portada que em va sorprendre i emocionar sobretot al principi, amb aquell monòleg d’Homar a contrallum sobre l’escenari despullat.

Tant el text com la posada en escena de L’art de la comèdia traspuen amor pel teatre a cada moment, a cada línia. Un muntatge imprescindible per als amants d’aquest mitjà. Un emocionarà.

L’art de la comèdia – Autor: Eduardo de Filippo. Traductor: Xavier Albertí. Director: Lluís Homar. Repartiment: Lluís Homar, Pau Vinyals, Victòria Pagès, Joan Carreras, Lluís Villanueva, Roger Casamajor, Andreu Benito, Mar Ulldemolins, Oscar Valsecchi, Eduard Muntada i Quimet Pla. Sala: Teatre Nacional de Catalunya. Sala gran. Data: 25/03/2015.