Les cigonyes venen de Tailàndia ens presenta un innocent berenar familiar per celebrar un embaràs que anirà esdevenint cada vegada més i més dramàtic fins arribar a un final d’allò més inesperat.

Blanca Bardagil (que signa text i direcció) ens explica una història ben negra on tots els personatges, persones normals i corrents com qualsevol de nosaltres, semblen amagar alguna cosa i tenir una capacitat inesperada per connectar amb el seu costat fosc. Amb un ritme que no dona treva, veurem com quatre persones que suposadament s’estimen es lliguen de mans i peus, s’amenacen, es fan mal i es traicionen sense pietat en el transcurs d’una hora. La velocitat i la gravetat dels esdeveniments dona lloc a situacions francament còmiques però, malgrat això, la direcció aposta en tot moment per una sobrietat que, en ocasions, sembla que va en contra del mateix text.

En escena quatre intèrprets que van a una i que fan una feina complicada, molt física i molt exigent, amb un text que canvia de to cada poques rèpliques. Destaca la feina de les dues dones: Laura Riera, més que convincent com a embarassada, i Lara Correa, amb el personatge que recorre el camí més complicat de tota la trama.

Les cigonyes venen de Tailàndia té uns bons ingredients, però penso que necessita acabar de trobar el to adient. Malgrat això, no dubto que el contacte amb el públic i el rodatge l’acabaran de posar a lloc.

Les cigonyes venen de Tailàndia

Autoria i direcció: Blanca Bardagil. Intèrprets: Laura Riera, Boris Cartes, Lara Correa i Xavier Alomà. Espai escènic: Anna Tantull. Il·luminació: Aina Vergés. Vestuari: Marina Prats. Espai sonor: Damià Duran. Imatge: Medea Films. Estudiant en pràctiques d’El Timbal: Agnés Pérez. Producció executiva: Eduard Autonell. Una coproducció d’Els McGregor Teatre i ENA. 

 Sala: El Maldà. Data: 20/06/2018. Fotografia: (c) Medea Films.