A poc que busqueu al blog em llegireu dient que Molière està passat de moda. Ho he dit abans i ho mantinc, l’autor francès ha envellit malament (o, com a mínim, molt pitjor que altres), però després de veure aquestes Dones sàvies he de donar-li la raó al Ricard Farré quan afirma que Molière tracta temes universals i que el que cal és fer una bona adaptació/actualització. És cert, Molière demana relectures intel·ligents i Les dones sàvies del Maldà ho és. I molt.
El muntatge té moltes virtuts, però potser la principal és aquest saber llegir entre línies i trobar un bon referent modern sobre el que sostenir la intenció original de l’obra. Molière pretenia al seu text burlar-se d’un parell de poetes ben coneguts a l’època, que ell considerava pomposos i amb poc suc. Enfrontats al dilema de com actualitzar aquestes figures, els creadors ho van tenir clar: els tertulians que poblen televisions i ràdios. I van ben encertar-la. La gent ja no coneix els poetes contemporanis (i potser aquests no són mereixedors de la crítica ferotge de Molière), però els tertulians estan a l’ordre del dia i el retrat que veureu a Les dones sàvies no només és divertidíssim sinó que és punyent i despert.
Però al marge d’aquesta actualització, el cert és que l’espectacle respecta tota la carpinteria del text, així com els personatges, els punts forts de Molière. Sembla mentida que només amb dos actors i peces de vestuari, utilleria i decorat es pugui posar en peu una funció d’embolics de portes i finestres amb vuit personatges (que poden aparèixer simultàniament) i que la cosa quedi, no només digne, sinó molt bé, però això també ho aconsegueixen. Amb canvis rapidíssims de vestuari i de veu, i exprimint a fons les convencions escèniques el muntatge confia en la intel·ligència del públic i aconsegueix una funció dinàmica, sorprenent i hilarant.
Les dones sàvies ha estat un dels “tapats” d’aquest inici de temporada. Amb les entrades ja exhaurides per a les dues darreres setmanes de funcions, aquest muntatge ens recorda que val més l’enginy, l’ofici i el talent que els mitjans i els calers, que no hi ha espectacle petit i que tot sovint en el pot petit hi ha la bona confitura. Bravo per ells i esperem que el muntatge tingui una llarga vida.