Després de la parada estiuenca on he tingut el blog abandonat (més que res perquè no he anat al teatre) vaig inaugurar la temporada teatral d’enguany amb una visita a la Sala Flyhard. No va ser del tot premeditat, però sí que és cert que em venia de gust una bona dosi de teatre “de prop” per fer-me passar el “mono” de teatre del mes d’agost. Així que no em vaig mirar gaire de què anava el text, em vaig refiar de la sala i vaig reservar les entrades.
Reconec que amb Les millors ocasions vaig passar por. Val a dir que sóc una espectadora poruga que en general no suporta les pel·licules de terror (de cap mena) i que amb els thrillers es tensiona amb facilitat. També cal dir que no recordo haver vist mai abans una obra similar a aquesta (atenció, que no dic que no se n’hagin fet, només que jo no n’havia vist) i la veritat és que em va sorprendre.
L’argument és de thriller clàssic: un home és segrestat als lavabos d’una estació de tren. La originalitat radica en que els segrestadors no saben què han de fer amb la víctima: torturar-la?, matar-la?, apallissar-la? I és que ni les organitzacions criminals són ja el que eren, cada cop es cobra menys, es treballa més i els que manen són més ineptes. Aquesta barreja d’ironia i violència em va fascinar. El text anava de la crítica social més punyetera a l’absurd pinterià passant per les explosions violentes més tarantinesques sense despentinar-se i sense perdre la coherència (gran, gran encert del Jordi Casanovas).
Però igual que el text enganxa, aquesta història (i més en una sala com la Flyhard on no hi tenen cabuda els trucs de cap mena) no funcionaria si els actors no es deixessin la pell a l’escena. Per sort, ho fan. Norbert Martínez, en el paper del segrestat, que traspua tota la por i la tensió que pateix el seu personatge; Jordi Rico, en el paper del criminal jove, imprevisible i ple de violència; i Ramon Vila, el meu preferit, en el paper del criminal gran, que ja està de tornada de tot, que és capaç del millor i del pitjor.
En resum, una obra molt recomanable, que et manté tensionat i agafat a la cadira durant 90 minuts.