#lifespoiler

Ja fa un temps que la Flyhard li va agafar el gust als textos de ciència ficció i jo, com aficionada al gènere, el cert és que només puc celebrar-ho. I, si l’any passat ja van fer una de les millors propostes estiuenques off Grec amb L’última nit del món, enguany han tornat a repetir encert amb aquesta #lifespoiler, un dels muntatges que més he gaudit en els darrers mesos.

#lifespoiler té un argument pur de ciència ficció clàssica, aquella que serveix als autors per parlar de temes del present (o de sempre) però allunyant l’espectador per poder agafar perspectiva. La premissa és senzilla: per motius que no cal explicar, tothom té accés al seu Facebook dels propers set anys. El destí està escrit i tothom sap què farà, on anirà de vacances, qui serà la seva parella (si això em passés a mi, sabria la programació teatral de Barcelona dels propers set anys… ). Per molt que algunes persones intenten evitar-ho, tot el que diu al Facebook es va complint inexorablement, i la sensació de pèrdua de control sobre les pròpies decisions pesa. També hi ha qui decideix no obrir el Facebook, però els resulta impossible aillar-se del coneixement dels altres.

En aquest context, dues dones tenen un accident de cotxe (increïble feina dels escenògrafs Closca Turla i Sergi Corbera, que han aconseguit ficar un cotxe practicable dins la Flyhard i fer-nos sentir com en l’escenari d’un accident real) i el que ve després és el relat de com i per què hem arribat a aquest punt.

La història es sustenta en alguns elements de física quàntica (que ningú no s’espanti, són conceptes que formen part de la cultura pop i que, tanmateix, ni tan sols són imprescindibles per entendre la trama, només aporten color) i aconsegueix mantenir la tensió de principi a final de manera clara i ben estructurada. En aquest cas, la feina de llums de Xavi Garcés no només és impecable, com sempre, sinó que contribueix moltíssim a què la narració avanci sense problemes i amb fluïdesa.

I m’he deixat el millor pel final, és clar. I és que l’autèntic as a la màniga, la cirereta del pastís d’aquest muntatge, és tenir dues actrius com Bruna Cusí i Vicky Luengo treballant a mig pam de nosaltres. Les seves interpretacions són absolutament magistrals, carregades de naturalitat, de veritat i de llum. Una feina mil·limètrica i preciosa d’aquelles que et recorden per què les sales grans mai no podran competir amb les petites. Amb elles tenim també a Sergio Matamala, que funciona com a desllorigador però també com a contrapunt còmic, amb un paper fet totalment a mida i que ell sap aprofitar a la perfecció.

Marc Angelet i Alejo Levis van treballar amb improvisacions dels actors i han aconseguit donar forma a un text que, sota l’aixopluc de la ciència ficció, ens parla del que vol dir viure, de les decisions que prenem, del que significa el compromís i, sobretot, del concepte de destí. Una perspectiva ben contemporània per a un dilema etern.

#lifespoiler
Text i direcció: Marc Angelet i Alejo Levis. Repartiment: Bruna Cusí, Vicky Luengo i Sergio Matamala. Música original: Àlex Torio. Escenografia: Closca Turla i Sergi Corbera. Vestuari: Iztok Hrga. Assessorament de màgia: Sergi Armentano. Assessorament de moviment: Michalis Aristidou. Disseny de llums: Xavi Gardés. Estudiant de pràctiques (ITES): Toni Rejano. Imatge i teaser: Alejo Levis. Fotografia de l’espectacle: Roser Blanch. Producció executiva: Gara Valero, Clara Cols i Sergio Matamala. Cap tècnic de la sala: Xavi Gardés.
Una producció de Flyhard Produccions S.L. Amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Amb el patrocini de Gramona i Llibreria Montseny.
Sala: Sala Flyhard. Data: 24/06/2017. Fotografia: (c) Sala Flyhard.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.