Lliga de teatre: Primera jornada

No us negaré que una mica nerviosa sí que estava dimecres passat camí de la primera jornada de la primera Lliga de Teatre organitzada per Sixto Paz Produccions. Com aniria? Què passaria? Nervis i moltes ganes, és clar. Ganes, totes!

Pels despistats us explico una mica què és això de la Lliga de Teatre. La cosa va així: la Lliga s’organitza en jornades (quatre en aquesta edició), els participants formen equips d’entre 2 i 8 persones (en el meu cas en som dues, el Lluc Potrony i servidora), es posen un nom molón (el nostre és Rosencrantz i Guildenstern són morts, maco, eh?!) i en dates concretes van a veure diferents obres triades pels organitzadors. Nosaltres participem a la Lliga dels dimecres, això vol dir que entre ara i desembre anirem quatre dimecres al teatre amb la gent de la Lliga.

Pel que fa a l’experiència dins del teatre és la de sempre: veus l’obra, la gaudeixes, t’agrada o no, aplaudeixes i marxes. La cosa canvia a la sortida. En comptes de comentar-la amb els acompanyants de sempre o fer alguna piulada, tots els participants de la Lliga es reuneixen a un bar per jugar. El joc és ben senzill, dos tipus de preguntes sobre l’obra en qüestió: unes de pura memòria (noms, dades, detalls…) i unes altres d’obertes a l’opinió i la interpretació (per què creus que tal personatge fa tal cosa o tal altra). Tens quinze minuts per respondre (en paper o a l’aplicació del mòbil) i després d’això es comenten les respostes en companyia de la gent de Sixto Paz i, el que és encara millor, amb el director i els actors de l’obra que acabes de veure.

La primera jornada va tenir lloc a la Sala Flyhard amb La pols. Jo, que ja la vaig veure al mes d’abril, estava encantada. Ja vaig dir en aquest blog que el text mereixia relectura, doncs què millor que tornar a gaudir-la en viu. No tornaré a escriure aquí sobre el muntatge perquè em reafirmo en tot el que vaig dir la primera vegada. La pols és una obra que s’ha de veure, i prou.

I tot plegat, com va ser, doncs, la primera jornada de la Lliga? Doncs molt divertida. Crec que la gent de Sixto Paz ha aconseguit dues coses molt difícils amb la seva iniciativa: una, fer un postfunció offline i dues, que aquest debat posterior no es quedi en el simple “doncs a mi m’ha agradat, doncs a mi no”. La Lliga no va d’això. La pregunta no és si t’ha agradat, la pregunta és què t’ha fet pensar aquest personatge, què n’opines de la reacció de tal altre… Anem un pas més enllà i pensem en el que hem vist d’una manera diferent i realment enriquidora.

L’ambient va ser immillorable, cordial i molt agradable, i tenir la oportunitat de sentir al director i als actors de la Companyia Arcàdia parlant del text i dels personatges va ser tot un luxe que, per si mateix, ja justificaria participar a la Lliga.

Durant aquesta setmana rebrem la clasificació (ai, quins nervis!!) i en un parell de setmanes arribarà la segona jornada: Timó d’Atenes a la Biblioteca de Catalunya. Me’n moro de ganes!!

[A dalt, foto del bar que he agafat prestada del Facebook de Sixto Paz i on ens podeu veure al Lluc i a mi molt concentrats escribint al mòbil.]

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.