Tercera jornada, les coses s’estan posant sèries. Molt sèries. Després d’una segona jornada on ens van donar les preguntes abans de començar l’obra, tornem al procediment anterior. Sense preguntes i cap a la sala. Això sí, una novetat. Ara l’aplicació permet pujar fotografies.
El llarg dinar de Nadal va ser tota una experiència i d’allà vam sortir directes cap a un bar proper on se’ns va unir al cap de molt poc els membres de La ruta 40 per parlar-nos de l’obra, dels assajos i d’un munt de coses més. Malgrat els problemes acústics, la veritat és que va ser d’allò més interessant i tant el director com els actors van ser increïblement amables i propers. Encantadors!
Però s’acabava l’esbarjo i començava la competició. Cinc preguntes (o potser eren quatre) de nota. Quan li vaig dir al David Costa que aquesta vegada sí que semblava un examen ell em va contestar “és que sou massa bons!!”. Potser sí. El cas és que hi ha tres equips empatats a punts en la primera posició i la lliga s’acaba, així que els amics de Sixto Paz estan disposats a tot per tal de desfer l’empat.
La innovació de la nit va consistir en què els equips empatats a punts ens féssim preguntes creuades per intentar desempatar. En el nostre cas la cosa no va funcionar perquè tant ells (Els arreplegats) com nosaltres (Rosencrantz i Guildenstern són morts) vam encertar la resposta. De fet la nostra pregunta ni tan sols era de memòria, imbuïts per l’esperit dels qüestionaris de la primera jornada vam plantejar una pregunta sense resposta i van haver de ser els membres de La ruta 40 qui decidissin si la resposta es podia considerar
Així que d’ara fins a la darrera jornada tot s’hi val. Anar al teatre dóna punts, fer fotografies relacionades amb les jornades de lliga dóna punts i, com és normal, ens estem mossegant les ungles per saber com van anar els qüestionaris de dimecres passat.
Propera parada: final de lliga. Quins nervis!!