Llum trencada

Fa uns anys acostumava a pensar que ja s’havia parlat i escrit prou sobre la Guerra Civil, que la cosa ja cansava, que quin avorriment sempre amb la mateixa cançó. Efectivament, fa uns anys jo era imbècil, però, per sort, de tot se surt en aquesta vida i, quan comences a escoltar i mirar de debò, t’adones que de la Guerra Civil hem de seguir parlant fins que tothom tinguem clar què va passar i fins que es repari tot el que cal reparar, que no és poc.

I també, es clar, cal explicar les històries silenciades. Perquè, a banda del que va passar al front, de les històries dels homes que van matar-se a les trinxeres, de les batalles sense fi, la Guerra Civil espanyola va deixar al seu pas incomptables tragèdies als pobles i ciutats, lluny del front. Tragèdies que van tenir eco molts anys després, en els supervivents que van enfrontar-se a la postguerra i van haver d’assumir el trauma i el dol, i continuar vivint sota el jou dels guanyadors, que no van estalviar-se cap ostentació de poder.

I d’això va Llum trencada, de donar espai a unes quantes històries silenciades, en concret, històries de dones mallorquines que van viure la guerra però també els moments anteriors i posteriors. Tot el que s’explica es basa en el llibre Dones republicanes de l’escriptora mallorquina Margalida Capellà, i us asseguro que és impossible no sentir-se commoguda per les històries d’aquestes dones que van veure com el seu món esdevenia minúscul, després del canvi i les llibertats que havia portat la Segona República, amb l’arribada del feixisme.

Amb una escenografia senzilla, a base de mobles antics, tres actrius donen cos i veu a aquestes dones: Catalina Florit, Marina Nicolau i Irene Soler xerren mallorquí (com no) i ens transporten amb la seva veu a la illa per explicar-nos les experiències de dones que van perdre pares, mares, xicots i marits, dones que van a anar a presons polítiques, dones que van veure frustrats els seus somnis de llibertat, i ho fan amb tendresa i autenticitat, amb força i sense sentimentalismes. El resultat és un muntatge carregat de veritat, emotiu però, alhora, ple de ràbia, una reivindicació en tota regla de totes les dones que van patir els estralls d’una guerra de la qual eren objectiu directe.

Llum trencada és un d’aquells muntatges en que forma i contingut treballen conjuntament per oferir-nos un bon espectacle teatral amb una càrrega política i d’activisme innegable. Les històries de Llum trencada no deixen indiferent i hem d’agrair que la companyia Iguana Teatre les hagi dut a escena.

Llum trencada
Companyia: Iguana Teatre. Dramatúrgia: Aina Salom i Carme Planells. Direcció: Pere Fullana. Interpretació: Catalina Florit, Marina Nicolau i Irene Soler. Il·luminació: Juanro Campos. Escenografia: Jordi Banal. Vestuari: Bel Cirerol. 
Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22. Data: 09/02/2020.

Comparteix aquesta entrada a:

2 Comments

  1. Miquel Àngel 17/02/2020 at 12:48

    Llum trencada és una obra de teatre que he vist tres vegades a Mallorca i t’he de dir, que cada vegada que la veus, t’emociona més i més.Una història molt propera i molt injusta i unes interpretacions magistrals de les tres actrius. Molt recomanable. A les Illes es fa molt bon teatre, que no té repercussió fins que surt a Catalunya o a la resta de l’Estat. Gràcies pel teu comentari.

    Reply
    1. Gema Moraleda 17/02/2020 at 17:40

      Totalment d’acord en tot el que dius. Moltes gràcies a tu per comentar!

      Reply

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada