L’orfe del clan dels Zhao

Ho farem ràpid com aquell que s’arrenca un tros d’esparadrap del braç: L’orfe del clan dels Zhao m’ha avorrit mortalment. Però molt? Sí, molt.

De debó.

Dues hores i deu minuts d’una història que no ha aconseguit commoure’m en cap moment. De fet, tampoc no és que hagi aconseguit interessar-me gaire. Una senzilla història de venjança narrada en forma de tragèdia molt allargada. L’acció no arrenca en cap moment, tot és dilata innecessàriament i, al menys a mi, m’ha costat molt entendre els motius dels implicats per prendre les decissions que prenen al llarg de la història. No he connectat amb el relat. Ni amb els personatges. Ni amb cap altra cosa.

I no podem dir que tot plegat sigui culpa de la posada en escena. El Romea, de nou amb escenari central de sorra, torna a tenir un aspecte magnífic. El treball de llums i música és excel·lent. Els actors estan entregats i interpreten els seus papers amb intensitat (menció molt especial per al Pablo Derqui que crec que ha nascut per fer de dolent, m’ha encantat!) i fins i tot la direcció crec que encerta amb aquest ambient sobri i despullat d’artifici. Aquí el que falla, en la meva opinió, és el text; lent, farragós i massa allunyat en el temps i l’espai com per conmoure els espectadors.

De fet, avui he estat testimoni d’una cosa que m’ha sorprés força. Durant el temps que ha durat la representació, la platea ha estat inquieta: comentaris, tos, riures fora de temps, moviment i certa sensació general de tedi (els que aneu molt al teatre sabreu que és molt fàcil notar com està rebent la gent una obra) però, en canvi, al final, la ovació ha estat llarga i tancada, amb gent dempeus i “bravos” amunt i avall… I jo he no he pogut evitar pensar que l’ombra d’Incendis continua essent allargada…

 

L’orfe del clan dels Zhao – Autor: Ji Junxiang (s. XIII). Dramatúrgia: Marc Artigau i Oriol Broggi. Versió: Joan Sellent a partir de la traducció castellana d’Alicia Relinque. Director: Oriol Broggi. Repartiment: Julio Manrique, Pablo Derqui, Lluís Marco, Ernest Villegas, Marta Marco, Borja Espinosa. Músic: Joan Garriga. Sala: Teatre Romea. Data: 30/03/14.

Comparteix aquesta entrada a:

2 Comments

  1. Pingback: Premis Butaca 2014, el dia després - Somnis de teatre

  2. Pingback: Els cors purs - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.