L'última nit del món - Sala Flyhard - (c) Roser Blanch

L’última nit del món

Encara que costi de creure, hi ha vida més enllà del Grec. I amb propostes tan engrescadores com L’última nit del món, una joieta que corre el risc de passar desaparcebuda enmig de la sobreoferta del festival d’estiu i que jo vaig poder gaudir dies abans de l’estrena (que serà demà) en el seu primer assaig amb públic.

Llàtzer Garcia, un dels meus dramaturgs de capçalera, fuig en aquesta ocasió cap a la dimensió desconeguda i ens presenta una obra de ciència ficció fantàstica composta per tres peces breus. Inspirat en la sèrie de televisió de la dècada de 1960 The twilight zone i en els autors clàssics Richard Matheson, Charles Beaumont i Ray Bradbury, Garcia ens mostra tres històries d’alt voltatge, amb preguntes punyents, emocions fortes i inquietants, plenes de tensió, angoixa i emoció.

Sobre una escenografia d’un blanc escrupulós, el narrador interpretat per  Xavi Gardés ens condueix a aquesta dimensió desconeguda. El món de fora deixarà d’existir durant 90 minuts i ens submergirem a les històries de diversos personatges que, d’una manera o altra, s’enfronten al dolor i a l’extinció.

En un repartiment coral, entregat i magnífic brilla amb llum pròpia una estratosfèrica Vanessa Segura. Acostumada com estava a veure-la en papers més aviat còmics no era conscient que habitava en ella una actriu d’intensitat dramàtica superior. La seva interpretació és de les que posen la pell de gallina i més.

L’última nit del món és com una bomba d’espoleta retardada. Emociona i hipnotitza per la seva intensitat quan ets a la sala i explota al teu cap quan ja vas camí de casa i les històries tornen a la ment amb tots els seus interessants interrogants sobre la naturalesa humana. De visita obligada pels amants de la ciència ficció que fa pensar i imprescindible pels amants del bon teatre.

 

L’última nit del món

Text i direcció: Llàtzer Garcia. Repartiment: Edu Buch, Maria Casellas, Xavi Gardés, Xavi Sáez i Vanessa Segura. Ajudant de direcció: Roger Torns. Escenografia: Elisenda Pèrez. Vestuari: Elisenda Pèrez. Música i espai sonor: Xavi Gardés i Llàtzer Garcia. Disseny d’il·luminació: Xavi Gardés. Imatge: Roser Blanch. Estudiant en pràctiques IT: Martí Romaní. Producció executiva: Clara Cols i Sergio Matamala.

Sala: Sala Flyhard. Data: 04/07/2016. Fotografia: (c) Roser Blanch.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada