L’últim sopar

Atresbandes és una d’aquelles companyies que se m’ha anat escapant. N’havia sentit a parlar diverses vegades, però sempre que m’arribava el boca orella, havien acabat funcions (jo l’anomeno la maledicció dels espectacles fugaços, aquelles joietes que s’enlairen sense promo i com a brindis al sol que, quan agafen velocitat per la recomanació informal, marxen del teatre perquè la programació està tancada de fa mesos i no es pot alterar). Per això aquesta vegada, quan vaig veure el seu nom a la programació de la Hiroshima em vaig prometre que no tornaria a passar.

L’últim sopar, però, a diferència dels seus treballs anteriors, no és una creació d’Atresbandes sinó una adaptació d’un espectacle de la companyia Reckless Sleepers, amb els que han col·laborat en el muntatge (cosa que no és ni bona ni dolenta, només vol dir que hauré d’esperar una mica més per veure una de les seves creacions).

L’espectacle, orbita entorn els darrers àpats de condemnats a mort desconeguts pel gran públic i darreres paraules de personatges de la història universal i la cultura pop. En un espai quadrat, amb 39 espectadors asseguts a tres taules disposades en forma d’U amb assignació de llocs aleatòria i amb els tres intèrprets en una quarta taula que tanca el quadrat, veurem, beurem i menjarem (o no) mentre assistim a un memento mori d’allò més original.

Mònica Almirall, Miguel Segovia i Albert Pérez Hidalgo oficien una eucaristia pagana on les paraules, els gestos, els aromes i els sabors ens fan reflexionar sobre la trascendència del moment final de la vida. Sobre com la mort ens pot agafar preparats o per sorpresa, sobre la importància que els vius donem a tot plegat i sobre l’èpica, la poètica i el mite que adquireix qualsevol gest que es faci un segon abans del darrer sospir.

L’ambient distès i agradable que es genera a la sala és autènticament màgic, i la feina dels tres intèrprets, que fan de narradors, personatges i mestres de cerimònies, també. El resultat és un sopar atípic i sorprenent que genera imatges i idees de tota mena, i que cada espectador pot fer seu a la seva manera. Molt i molt recomanable.

 

L’últim sopar
Atresbandes + Reckless Sleepers

Text i direcció: Mole Wetherell. Adaptació: ATRESBANDES (Mònica Almirall, Miguel Segovia i Albert Pérez Hidalgo).

Sala: Hiroshima. Data: 21/12/2017.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.