Mammón (Tot pels diners 1)

Mammón és la primera part del tríptic Tot pels diners que podrem gaudir des d’ara fins al juny a l’Espai Lliure de Montjuïc. Aquesta coproducció entre el Teatre Lliure i La Brutal preten reflexionar sobre el poder dels diners i la forma com ens hi enfrontem. Els diners mouen el món i ens afecten com a persones i ciutadans; a Tot pels diners quatre autors/directors s’enfronten al tema des de perspectives diferents i molt personals. El projecte està ple de noms interessants (i admirats) i la premissa em sembla d’allò més adequada. Però ho expliquen molt millor ells mateixos en el vídeo de la roda de premsa:

Així que, com deia, Mammón és la primera entrega d’aquest projecte tant engrescador. I us asseguro que no només no decepciona sinó que supera amb nota les espectatives.

Mammón és la suma de talent + fals documental + road movie + Tarantino + Scorsese + Rigola. Un d’aquells muntatges que enganxa des del primer moment i et deixa clavat a la cadira amb els ulls com a plats. La primera frase ja ho diu tot: “Avui no es farà Mammón”. I aquest joc on realitat i ficció es barrejen sense remei continuarà durant tota l’obra fins el seu esbojarrat final.

A Mammón, Nao Albet i Marcel Borràs exploren el poder que tenen els diners per corrompre els humans a partir d’un mite fenici (sí, la relació dels humans amb els diners no ha canviat gens des del seu naixement), així com la relació entre diners i art, també molt complicada. Sobre una història que comença com anècdota personal, construeixen un univers de personatges interpretats de manera magistral per un grup d’actors en estat de gràcia. Nao Albet i Marcel Borràs en la versió més canalla de si mateixos, Mima Riera, fascinant i preciosa com sempre, Javier Beltrán, com a narrador còmplice, Paula Blanco, divertidíssima com a narradora emprenyada i moltes coses més i, finalment, un hipnòtic Manel Sans, que interpreta Dylan Bravo, nucli de la trilogia, l’únic personatge que veurem en els tres muntatges, tan complex, ambigu i ple de matisos que no puc esperar a veure la següent part.

El muntatge traspua modernitat i teatralitat. Nao Albet i Marcel Borràs em recorden el millor Rigola quan utilitzen càmeres i micròfons sobre l’escenari. Però ells ho porten tot un pas més enllà, ho fan seu. El llenguatge cinematogràfic pensat en clau de teatre, el discurs fragmentat, la utilització dels narradors i els flashbacks, la violència… no puc enumerar tots els encerts d’una obra que alguns qualifiquen de gamberrada però que jo només puc definir com una puta obra d’art (i m’haureu de perdonar el llenguatge).

Mammón em va fer flipar com feia temps que no flipava. Vaig sortir de l’Espai Lliure amb el cervell a mil per hora i la sensació d’haver viscut un viatge al·lucinant.

Tinc ganes de més. Tinc ganes de Cleòpatra i Ivan Morales.

Caldrà esperar una mica.

Mammón (Tot pels diners 1) – Autors i directors: Nao Albet i Marcel Borràs. Repartiment: Nao Albet, Javier Beltrán, Paula Blanco, Marcel Borràs, Mima Riera i Manel Sans. Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Espai Lliure. Data: 11/04/15. Fotografia: (c) Felipe Mena.

Comparteix aquesta entrada a:

2 Comments

  1. Pingback: Cleòpatra (Tot pels diners 2) - Somnis de teatre

  2. Pingback: Los esqueiters - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.