Marits i mullers

Woody Allen i Àlex Rigola. Àlex Rigola i Woody Allen. Sobre el paper, la proposta m’entusiasmava, dos noms que considero referents creatius units en el mateix muntatge. Feia molts mesos que maldava per no poder anar-ho a veure a Madrid (on es va estrenar al Teatro de La Abadía) quan vaig conèixer la notícia que La Villarroel l’estrenaria i, a més, amb un repartiment de luxe. Música per a les meves oïdes.

I no em va decepcionar. Al contrari, em va entusiasmar. Marits i mullers és un d’aquells textos cent per cent Woody Allen que analitza el matrimoni i les relacions de parella amb cruesa, ironia i des de tots els angles possibles. Seria fàcil muntar-lo a l’estil del cineasta de Nova York, recórrer a la interpretació clàssica a la que estem acostumats i vestir-lo d’una escenografia moderna i chic. Però no. Rigola tria el camí difícil i decideix fer seu el text, marcar una interpretació sòbria i muntar-lo al voltant d’una taula.

Aquesta darrera és, potser, la decisió més original de totes. Rigola posa l’escenari al mig de la sala i n’ocupa el centre amb una taula baixa. Encercla el perímetre amb sofàs on els actors es barrejaran amb públic i, en comptes de desenvolupar l’acció al centre de l’escenari, com és el normal, fa que tot es desenvolupi al voltant de la taula. No al centre, sinó a la periferia de l’escenari. I ho fa sense que els actors donin l’esquena a públic en cap moment ni aquest tingui la sensació que s’està perdent alguna cosa. Una autèntica filigrana escènica que no vaig percebre en el moment (estava massa submergida a la història) sinó uns dies més tard, mentre pensava en el muntatge.

El repartiment, com deia, és de luxe. A part dels meus admiradíssims Joan Carreras i Andreu Benito, fidels escuders del director en tots els seus darrers muntatges, trobem també unes esplèndides Mònica Glaenzel, Sandra Monclús i Mar Ulldemolins. Tanca el repartiment Lluís Villanueva, en un paper molt allunyat del seu recordat personatge de Plats Bruts. Tots sis ens regalen interpretacions sòbries i contingudes, fins i tot en els moments més còmics, que busquen en tot moment la complicitat del públic. Un repartiment molt ben compenetrat que, sobre aquest escenari despullat, carrega amb el pes de la funció sobre les seves espatlles.

Marits i mullers no és un text amable ni una comèdia fàcil. És divertit, molt, però també planteja interessants reflexions sobre què significa compartir la vida amb algú, estimar, desitjar o estar enamorat, i la posada en escena d’Àlex Rigola permet que el missatge arribi al públic amb tota la força i intel·ligència que desplega Woody Allen en la seva feina.

Més que recomanable, imprescindible.

Marits i mullers
Basada en el guió de: Woody Allen. Direcció: Àlex Rigola. Repartiment: Andreu Benito, Joan Carreras, Mònica Glaenzel, Sandra Monclús, Mar Ulldemolins i Lluís Villanueva. Coproducció: Heartbreak Hotel, Teatro de La Abadía, Trànsit Projectes i La Villarroel.
Sala: La Villarroel. Data: 20/09/2015. Fotografia: (c) Projecte Fonamentum.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.