Comprar entrades per anar a veure Metamorphosis era una aposta. La cosa podia resultar molt bé o un desastre. És el que tenen els espectacles experimentals, poques vegades deixen indiferent. I cal còrrer el risc.
Un dels fets més comentats de l’obra abans de l’estrena era el fet que l’actor protagonista, director i adaptador de l’obra era un exgimnasta olímpic. La seva preparació física li permetia fer coses en escena que un actor normal i corrent no podria fer mai, i semblava que tot el concepte de l’obra girava entorn aquest fet diferencial.
Tanmateix, un cop al teatre la sensació va ser molt diferent. És clar que el fet que Gísli Örn Gardarsson pogués pujar literalment per les parets o baixar unes escales per la barana feia que l’estètica de l’obra fos molt diferent a qualsevol altra cosa que hagués pogut veure (i que no fos un espectacle pròpiament d’acrobàcia, és clar), però allò que estava passant a l’escenari era teatre. Hi havia una direcció i una dramatúrgia al darrere, i l’objectiu no era sorprendre amb l’habilitat acrobàtica d’un home, sinò explicar l’espantosa història de Gregor Samsa i la seva família.
L’escenografia en dos plantes resultava espectacular. Així com la planta baixa, el menjador familiar, tenia una perspectiva normal; el pis de sobre, l’habitació de Gregor Samsa, el vèiem des del sostre. Això feia que quan qualsevol membre de la família entrava en aquesta habitació, la perspectiva de l’espectador esdevingués pràcticament cubista (la foto que il·lustra l’entrada és d’un d’aquests moments). I aquesta no era la única sorpresa d’una escenografia molt treballada i totalment supeditada a la història.
Una de les coses més interessants quan ens visiten companyies d’altres països és el fet de poder veure altres formes d’interpretar. Cada país té la seva escola i la seva forma de treballar dalt d’un escenari. En el cas dels islandesos de Vesturport, la seva forma d’enfrontar-se a les escenes em va sorprendre. Freds en ocasions, molt còmics (però sense caure en la farsa) en moments inesperats, molt exagerats en el moviment però, alhora, molt precisos, em va costar uns minuts superar l’estranyament de tot plegat. Però va durar poc, de seguida em vaig veure fascinada per la història i la forma de narrar-la.
Tot plegat un espectacle diferent amb troballes escèniques molt interessants. Una d’aquelles obres dignes del Grec, un festival que, ho confeso, em passo tot l’any esperant.
Metamorphosis – Autor: Franz Kafka. Adaptació: David Farr i Gísli Örn Gardarsson. Direcció: David Farr i Gísli Örn Gardarsson. Repartiment: Gísli Örn Gardarsson, Nina Dögg Filippusdottir, Tom Mannion, Elva Ósk Ólafsdótir i Vikingur Kristjánsson. Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 06/07/12.