La nena dels pardals

Ja sabeu que no acostumo a veure teatre familiar (normal, tenint en compte que no tinc nens ni propis ni a prop), però l’argument i el nom de Joan Maria Segura a la direcció van fer que m’interessés per La nena dels pardals i així, diumenge, mentre els més esforçats suaven la samarreta a la marató, jo anava per primera vegada al SAT!

El primer que he de dir i que no té res a veure amb l’obra (o potser sí) és que a la sala vam gaudir d’un silenci que ja el voldria jo a moltes sales grans i plenes d’adults respectables. Potser era perquè els nens estaven literalment embadalits amb el que passava a l’escenari, però no va sentir-se ni una tos ni una mosca.

Però és que el que passava a l’escenari era preciós de debó. La nena dels pardals arrenca d’un episodi històric real que va succeir a la Xina quan Mao Zedong, en el context del seu programa de desenvolupament del país anomenat El gran salt endavant, va proposar-se exterminar tots els ocells per evitar que es mengessin les collites d’arrós. Malauradament, no va calcular que això provocaria una plaga d’insectes de conseqüències molt pitjors. La protagonista del relat és una nena que intenta salvar els pardals, perquè el seu avi li ha explicat que són bons i per tant sap que el gran líder s’equivoca.

Amb tres músics en directe que creen, a més, un ambient sonor ple de màgia i ocells que canten, una parella d’actors que interpreta tots els papers amb l’ajut de tècniques de titelles i altres cops amagats, i uns dibuixos delicats i preciosos que es projectaven al fons de l’escenari, La nena dels pardals és una faula que ens empeny a pensar per nosaltres mateixos, a no deixar-nos enganyar per qui més crida i a fer allò que creiem que és el correcte.

Amb gran subtilesa, unes cançons molt boniques, personatges memorables, sentit de l’humor i algunes picades d’ullet als adults, La nena dels pardals és un d’aquells espectacles realment familiars, pensat amb diferents capes i nivells de lectura perquè tothom el trobi interesant; amb valors, però sense dogmatismes, teatre de debó, del que crea espectadors. Els nens van sortir encantats i, no us enganyaré, jo també.

La nena dels pardals
Companyia: Teatre al Detall. Autor: Jordi Palet. Direcció i coreografia: Joan Maria Segura. Intèrprets: Xavi Idàñez i Txell Botey. Música: La Tresca i la Verdesca, Jordi López, Toni López i Claudi Llobet. Escenografia: Teatre al detall. Construcció de l’escenografia: Furti Coromina. Vestuari i atrezzo: Victor Peralta. Il·luminació: Yuri Plana.
Sala: SAT! Sant Andreu Teatre. Data: 12/03/2017. Fotografia: (c) Teatre al Detall.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.