Nit de reis (o el que vulgueu)

Fins i tot jo sé que un 13 de gener és massa tard per desitjar bon any però, com que encara no havíem parlat, deixeu-me començar desitjant-vos un bon any a tots. Jo, per començar-lo bé, vaig arrencar aquest 2019 amb Shakespeare, i m’alegro d’haver-ho fet.

L’obra era Nit de reis i la versió, d’Adrià Aubert i la companyia Els Pirates (els artífexs d’aquell Somni d’una nit d’estiu de 2017 a La Seca, que em va semblar brillant).

Començaré dient que Nit de reis no és un dels meus textos preferits de Shakespeare. Sóc del parer que, en general, les comèdies envelleixen força pitjor que els drames perquè, malgrat que tant les coses que ens fan riure com les que ens fan plorar es mantenen força estables en el temps, els mecanismes i l’artifici formal de la comèdia han canviat moltíssim i cal fer un esforç de generositat i context perquè una història d’embolics amb cartes falses, germans bessons i travestimentos ens resulti a aquestes alçades sorprenent, entretinguda o, directament, divertida (més que res perquè la veiem venir d’una hora lluny fins i tot si no coneguèssim l’argument d’antuvi).

I, mira, a mi Els Pirates em van entretenir. El seu muntatge fa gala d’una senzillesa i un ritme que van aconseguir fer-me connectar amb els personatges. Amb una posada en escena sòbria, sense grans escenografies ni complicats moviments escènics, Aubert confia en les paraules del Bard i l’habilitat interpretativa del seu repartiment. Destaca en aquest sentit el que podríem anomenar l’ “equip Olívia” integrat per Mònica Barrio (Olívia), Vanessa Segura (senyora Tobies, que com tots sabeu, en el text original és un home), Ariadna Pastor (Maria), Ricard Farré (senyor Andreu), Carles Gilabert (Malvòlio) i Josep Sobrevals (criat). És en les seves intervencions quan el muntatge agafa volada, gràcies a la seva complicitat i la seva vis còmica.

També cal destacar la sensibilitat d’Aubert en la dramatúrgia, que opta per canviar el gènere de dos personatges, el senyor Tobies i el bufò, que esdevenen dones, per equilibrar un repartiment exageradament i innecessàriament masculí (com passa sempre amb els textos de Shakespeare).

Francament, no les tinc totes que a aquestes alçades de la pel·lícula Nit de reis sigui un text a reivindicar, més enllà del fet que és un clàssic. El que sí que tinc clar és que, per veure Shakespeare, em quedo amb la lectura que en fan d’ell Els Pirates. Sens dubte.

 

Nit de reis (o el que vulgueu)

Autor: William Shakespeare. Traducció: Salvador Oliva. Dramatúrgia i direcció: Adrià Aubert. Intèrprets: Eduard Autonell, Mònica Barrio, Ricard Farré, Xavi Frau, Carles Gilabert, Ariadna Pastor, Lluna Pindado, Mònica Portillo, Vanessa Segura i Josep Sobrevals. Escenografia: Enric Romaní. Vestuari i ajudant de direcció: Maria Albadalejo. Il·luminació: Adrià Aubert. Música: Llorenç Gonzàlez. Assistent de direcció (en pràctiques): Sara Membrives. Assistent musical i de moviment: Núria Cuyàs. Premsa: Ester Cánovas. Comunicació i màrqueting: Paula Arbós. Fotografia promocional: David Ruano. Vídeo: OMEN. Producció: Marina Marcos.

Sala: Teatre Akadèmia. Data: 03/01/2019.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada