Nit de ràdio dos punt zero

El món es divideix en dos tipus de persones: les que escolten la ràdio i les que no. Jo sóc de les segones. No és que hi tingui res en contra, simplement no en tinc costum. Ara, si mai trobés un programa similar al que vam poder veure l’altre dia a la Villarroel, crec que me’n faria addicta. Sobretot si a l’estudi tinguessin webcam.

Nit de ràdio 2.0 és una comèdia sense pretensions, ben tramada, amb bons personatges i alguns diàlegs de traca (el moment del tap i les tapes gairebé em mata de riure). L’acció transcorre en una emissora de ràdio modesta en l’horari de matinada. Un senzill programa on la gent truca buscant coses (objectes quotidians) esdevé una mena de consultori postmodern d’autoajuda, amb la seva pròpia guru mediàtica.>

A Nit de ràdio 2.0 Cristina Clemente se’n fot d’una manera molt sana de l’autoajuda barata de bestseller intranscendent i de l’excessiva atenció que donem a les xarxes socials com a generador de memes i reflex de la societat. Amb grans dosis d’ironia i sentit de l’humor, parla d’una realitat que sentim propera, de la falta de rumb i referents en una societat que canvia molt ràpid i del reflex imperfecte del mur de Facebook.

Amb un repartiment gairebé idèntic al d’Un home amb ulleres de pasta (canviem a Roser Blanch per l’Alícia Puertas) tornem a gaudir d’un muntatge àgil, solvent i totalment recomanable, com tot el que ens arriba de la Sala FlyHard.

 

Nit de ràdio dos punt zero – Autora i directora: Cristina Clemente. Repartiment: Clara Cols, Pablo Lammers,  Sergio Matamala i Alícia Puertas. Amb la col·laboració especial de Blanca Caminal. Sala: La Villarroel. Data: 16/07/13.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.