Només una vegada

Què passaria si la vostra parella, amb la que fa molts anys que teniu una relació us agredís físicament només una vegada? I si ho fes després d’algun fet greu? I si tingués motius per fer-ho?

No, no estic justificant cap agressió i, spoiler, Marta Buchaca tampoc no ho fa. Però sí que fa preguntes incòmodes. Per què Només una vegada no és un text autocomplaent sobre la violència que pateixen les (altres) dones. No espereu poder seure tranquil·lament al pati de butaques explicant-vos aquella història que totes ens hem explicat sobre que “a mi això no em passaria”, “això és típic d’una mena de gent concreta” (que no som nosaltres, és clar) o “jo sabria com reaccionar”. No. Només una vegada posa el dit a la nafra i, amb gran intel·ligència, ens recorda el que diuen les estadístiques des de sempre: no hi ha un perfil de víctima de violència masclista. Li pot passar a qualsevol.

Estructurada a través de les visites amb una psicòloga que un home ha de fer obligatòriament després de ser denunciat per agredir la seva parella, Només una vegada ens presenta els personatges amb empatia, amb tranquil·litat i amb tots els seus matisos. Ni la psicòloga, ni l’agressor ni la víctima són sants, tampoc no són dimonis, són persones complexes, quelcom que, com a públic, agraïm, perquè aquí no es tracta d’adoctrinar sinó de qüestionar.

En escena, Anna Alarcón, Maria Pau Pigem i Bernat Quintana dominen els seus personatges i els presenten amb el rigor i la subtilesa necessàries per tenir-nos a tots asseguts a la vora de la cadira. Una posada en escena senzilla, signada per la mateixa Buchaca, i un toc de thriller com a contrapunt a la història central completen un espectacle tant interessant com desassossegant.

Només una vegada aterrarà al TNC al mes d’octubre. Apunteu-vos-el a l’agenda. Val molt la pena.

 

Només una vegada

Dramatúrgia i direcció: Marta Buchaca. Ajudantia de direcció: Xavi Buxeda. Interpretació: Anna Alarcón, Maria Pau Pigem i Bernat Quintana. Escenografia: Sebastià Brosa. Disseny d’il·luminació: David Bofarull. Tècnic: Jordi Berch. Composició musical: Clara Peya. Disseny de vestuari: Míriam Compte. Producció executiva: Gràcia Camps, La Bonne – Centre de Cultura de Dones. Comunicació: Anna Aurich. Distribució: Bitò. Una producció del Festival Grec 2018 de Barcelona i Fixentia S.L. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona – Espai Francesca Bonnemaison i La Bonne – Centre de Cultura de Dones.

Sala: La Bonne — Centre de Cultura de Dones. Data: 19/07/2018. Fotografia: (c) Xavier Buixeda.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.