Orgia

Segurament no sóc l’única persona que no coneixia The Mamzelles abans que fessin la ja famosa campanya en favor del reciclatge. La veritat és que aquells anuncis em van encuriosir prou com per voler veure què eren capaces de fer aquestes noies. Així que quan vaig veure que actuaven a l’Espai Lliure vaig decidir comprar entrades.

Després de veure l’espectacle em van quedar molt clares dues coses: una, que aquestes noies són bones i estan molt preparades, canten, ballen i actuen amb solvència i no tenen por d’arriscar-se; i dues, que els nostres gustos pel que es refereix a textos no podrien ser més oposats.

I és que Orgia no em va agradar gaire. El text, que busca ser trencador i escandalitzar, em va semblar força manit i previsible. Vaig tenir la sensació que l’autor buscava amb tanta força sorprendre, que el tema se n’hi anava de les mans. La història en si és força senzilla, tres amigues van a una orgia per a intentar que una d’elles, que acaba de trencar amb la seva parella, s’oblidi d’ell i passi pàgina. El problema és que aquesta trama tan senzilla acaba tenint una quantitat innecessària de capes per a crear certa “sorpresa” final que, francament, no va ser per tant.Des del punt de vista tècnic, hi va haver aspectes millorables. La mescla de so en algunes cançons no permetia entendre les lletres, per exemple. També van haver-hi moments on les pròpies actrius adquirien un to tan intimista que era impossible sentir-les (jo em vaig perdre sencera la darrera conversa de l’obra). D’altra banda, vaig detectar un cert excès d’escenes amb les actrius d’esquenes i una (per mi innecessària) cortina de dutxa que rodejava l’escenari i que va alentir una de les escenes de clímax sense aportar res a canvi. I un detall sense importància, però que a mi em va resultar estrany: si tens pensat despullar-te en escena, cal pensar millor què penses fer amb la petaca del micro inalàmbric. La goma ampla a mode de cinturó sota els pits amb què les aguantaven trencava totalment qualsevol intenció estètica. Un bon tros d’esparadrap a l’esquena hauria estat més discret, donades les circumstàncies.

Malgrat tot, segurament repetiré amb aquestes noies. Crec que tenen ganes d’explicar històries i el talent suficient per fer-ho. Només el temps em dirà si tinc o no raó.

Orgia – Autor: Alex Mañas. Traducció i adaptació: The Mamzelles i Carles Algué. Direcció: The Mamzelles. Repartiment: Paula Malia, Bàrbara Mestanza i Paula Ribó. Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 15/09/13.

Comparteix aquesta entrada a:

1 Comment

  1. Pingback: F.A.M.Y.L.I.A (Follamos Amando Mucho Y Luego Intentamos Arreglarlo) - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.