Estat decepció

Gema Moraleda

Els darrers temps al nostre país han estat una muntanya russa d’emocions en el terreny polític. Després d’uns anys en els que molta gent va creure que el carrer era una eina real per a la transformació de la societat, que els partits polítics eren servidors de la població i que la justícia era cega i justa, va arribar la gran decepció, allò que molts avisaven des del principi: el nostre país (i penso que tots) és poca cosa més que un joc carregat d’interessos personals on molta gent hi té molt a guanyar i a perdre si canvia l’statu quo i, només per això, no està disposada a permetre-ho.

(més…)

L'omissió de la família Coleman - Teatre Romea - (C) Felipe Mena

L’omissió de la família Coleman

Gema Moraleda

Mai abans de dilluns passat no havia vist cap versió de L’omissió de la família Coleman, malgrat que aquesta no era la primera vegada que el text de Tolcachir es feia a Barcelona. Sí que és, però, la primera vegada que es fa en català (en una excel·lent versió de Jordi Galceran), amb el que això suposa per a una obra de teatre amb ADN argentí, però, com ja he dit, jo mai no l’he vist en castellà, així que no podré comparar. (més…)

Àngels a Amèrica - Teatre Lliure - (c) Felipe Mena

Àngels a Amèrica

Gema Moraleda

No seria seriós començar a escriure sobre el muntatge Àngels a Amèrica sense posicionar-me sobre el fet que Belize, un personatge negre, sigui interpretat a l’escenari de la Fabià Puigserver per un actor blanc. Ras i curt: Belize hauria d’haver estat interpretat per un actor negre. (més…)

Nosotros no nos mataremos con pistolas - (c) Teresa Juan

Nosotros no nos mataremos con pistolas

Gema Moraleda

Confieso que iba a saltarme este espectáculo. Iba a hacerlo porque estos días no estoy muy de humor para ir al teatro y la verdad es que me estoy saltando muchas cosas en las próximas semanas bajaré un poco el ritmo, me tendréis que perdonar). Pero la recomendación unánime de un montón de personas cuya opinión respeto me empujó finalmente a salir de casa. Y voy a tener que darles las gracias a todos. (més…)

Festival TNT: Arma de construcción masiva

Gema Moraleda

Hace justo un año (un año y un día para ser exactos) que José y sus hermanas estrenaban Los bancos regalan sandwicheras y chorizos en el Teatre Tantarantana. Era 4 de octubre, en los días anteriores había habido cargas policiales y una huelga general (no sería la típica semana barcelonesa, vamos), los que estábamos en la platea no teníamos precisamente el coño pa ruidos y muchos habíamos ido casi por compromiso con un teatro al que apreciamos o por motivos estrictamente profesionales. Y, sin embargo, lo que vimos en escena nos fascinó y la cosa demostró que tenía recorrido y calidad ya que acabó ganando premios y reponiéndose en la cartelera, el milagro de la flor que se cuela por el asfalto agrietado. (més…)

Una historia universal - (c) Maria Garcia

Festival TNT: Una historia universal

Gema Moraleda

El teatro de objetos me fascina. Quizá porque yo misma soy una especie de acumuladora de objetos, a los que siempre, desde que tengo memoria, he asociado recuerdos, sentimientos, ideas y emociones; quizá porque me conecta poderosamente con el juego, esa actividad tan asociada a los niños y que, sin embargo, a los treinta y siete años yo aún no he querido sacudirme de encima. (més…)