Vaig anar a veure Els somnàmbuls, sobretot, per curiositat. Després d’uns quants anys seguint la feina de Llàtzer Garcia (La terra oblidada, La pols, Sota la ciutat, L’última nit del món, Els nens desagraïts, No…
Todas las flores
Cuando voy a ver una pieza de Bàrbara Mestanza sé que voy a que me sacudan. Esto es así. Mestanza no firma nunca piezas apacibles, su arte no es plácido y no permite ser meramente…
200.000 mujeres
Doncs ja hi som. Arrenca la temporada teatral més estranya que recordi, en l’any més surrealista de la meva (i segurament nostra) existència. En un món on les certeses són cada vegada menys certes, saber…
No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti)
Em nego a començar totes les entrades dedicades a aquest Grec parlant de l’anormalitat de la situació. Sabem el que hi ha: distàncies de seguretat, una lleugera paranoia, dificultats, incertesa, etcètera. Som conscients que crear…
Una galaxia de luciérnagas
Este 2020 ha traído consigo una serie de cosas que, no es que hasta ahora no existieran, es que la mayoría de nosotros no las usábamos de manera habitual; ya sabéis: las mascarillas, el gel…
Somnis de teatre fa 8 anys
Mai no hauria imaginat que celebraria un aniversari del blog, en ple mes de maig, amb els teatres tancats. Però bé, hi ha tantes coses que no imaginàvem fa només uns mesos que aquesta només…
Assajar és de covards – La videoconferència
Feia temps que tenia coll avall que em perdria l’Assajar és de covards del mes de març, previst pel dia 23. El motiu era de força major: coincidia amb la gala d’entrega dels Premis de…
Ocaña, Reina de las Ramblas
He tenido que recurrir al calendario para saber cuándo fui por última vez al teatro antes de que empezara el confinamiento. Fue el jueves 12 de marzo. Todavía no hace un mes y, en cambio,…