Recordo que la primera vegada que vaig veure un espectacle de La Minimal (fa 3 anys, amb El suïcidi de l’elefant hipotecat) no vaig aconseguir connectar amb el que passava. Recordo una certa sensació de caos i de neguit, com […]
Dilluns de la setmana passada va tenir lloc el darrer Assajar és de Covards de la temporada i podem assegurar que la cosa no podria haver acabat millor.
Voy tarde, lo sé. Hace más de una semana que asistí al Cabaret Trans de este año, pero hasta ahora no he podido sentarme a escribir. Me tendréis que perdonar porque llevo unas semanas (y las que vendrán) que la […]
Vivim en una societat racista. Jo soc racista. Tu ets racista. Les institucions són racistes. Així són les coses. Davant d’aquest fet indiscutible l’única opció que tenim consisteix en escoltar, ser crítics amb nosaltres mateixos, ser humils, revisar-nos i demanar […]
Alguien viene es un espectáculo que, por momentos, flirtea con el teatro del absurdo, aunque que no llega nunca a lanzarse del todo en esa dirección. Aun así, la sensación que transmite el montaje recuerda mucho a lo que sentimos […]
Lara Díez és una de les dramaturgues (i consti que estic fent servir el femení inclusiu) més interessants del panorama actual. Des de les seves peces de microteatre, que han triomfat al Festival Píndoles diversos anys, fins a Herència abandonada […]
Ya sabéis lo que opino al respecto de la arqueología teatral. Para mí el teatro tiene que dialogar con el presente, tiene que decir algo a las personas que están en la platea, tiene que estar vivo. Para descubrir la […]
L’Assajar és de covards és una mica com l’arròs a la cassola que feia la meva mare: sempre li quedava boníssim, però hi havia dies que, pel que fos, esdevenia menjar dels déus, un petit miracle gastronòmic sorgit d’una mena […]
La pel·lícula de 2003 de Lars von Trier Dogville és una faula macabra sobre la maldat humana. Sobre com el poder ens fa embogir i oblidar la humanitat de l’altre, sobre com l’abús és la moneda de canvi de la […]
La mort és la única cosa que ens assegura la vida. Quan naixem no podem saber absolutament res del nostre futur, excepte que un dia morirem. I, malgrat aquesta única certesa, la mort segueix sent el gran tabú, el concepte […]