Arrenquem aquest any teatral a Barcelona amb dos muntatges plens de grans noms i que comparteixen gènere: la tragèdia. I, en menys d’una setmana, jo he estat espectadora de tots dos. És cert que, a…
El rei Lear
Alguns diuen que El rei Lear és el millor text de Shakespeare. Jo no m’atreveixo a dir-ho (sobretot perquè no ho puc decidir) però sí que crec que és el que millor ha suportat el…
Com us plagui
Shakespeare mai no em decepciona. La seva habilitat per retratar l’ànima humana sempre m’ensenya alguna cosa. Pot ser que el context hagi canviat moltíssim des que ell va viure, però els homes no tant. Seguim…
La mascarada fantàstica
Vaig una mica tard per desitjar bon any. De fet, acabat de començar 2015 encara no us he parlat de meva la darrera obra de 2014. M’haureu de perdonar. El nou any m’ha portat una…
Merda d’artista
Un dels muntatges que em va saber més greu perdre’m el passat Grec va ser, precisament, Merda d’artista. Obra dels mateixos autors de Pegados i amb un original punt de partida, estava convençuda que m’estava…
El president
El president va ser el meu autoregal de Nadal. Ja us he explicat altres anys que no m’agraden gaire aquestes dates i que el teatre és una de les formes que tinc de normalitzar-les. Vaig…
Ruz-Bárcenas
A estas alturas del partido debo confesar que espero cada nueva obra de Jordi Casanovas como los niños esperan la mañana de Reyes: Con la certeza de que va a ser mágica. Con Ruz-Bárcenas lo ha…
Lliga de teatre: Quarta jornada i desenllaç
Doncs sí, pràcticament sense adonar-nos-en, dimecres passat vam acabar la Lliga de teatre. La Trilogia Mozart dels Dei Furbi va donar lloc a una darrera batalla plena d’emocions i nervis que, literalment, va poder guanyar…
Trilogia Mozart
Començaré dient que estic segura que aquest espectacle dels Dei Furbi no era en absolut per a mi. De fet, si no hagués estat la darrera jornada de la Lliga, no hi hauria anat. De…