No acostumo a escriure sobre espectacles de circ. Ho faig bàsicament per dos motius, que estan relacionats, no acostumo a veure espectacles d’aquesta disciplina i, per tant, no en tinc un coneixement gaire profund sobre els codis, les tècniques i altres aspectes tècnics importants per poder fer una valoració com cal. Que no m’agrada parlar de les coses que no en sé, vaja.
Però em permetreu fer una excepció amb Peix. La vull fer perquè l’espectacle em va deixar una sensació al pit que sí que conec, que sí que entenc, és la que deixen els muntatges que et remouen, que et fan pensar.
A Peix, Tomeu Amer, de la companyia Hotel Iocandi, combina acrobàcia amb escales i clown per explicar-nos la història de com el turisme ha convertit Mallorca en un parc temàtic. I ho fa sense paraules, només amb el gest, les mirades, l’humor i els sons guturals que emetria un peix (o que nosaltres imaginem que emetria un peix) Amer es posa el públic a la butxaca des de la seva primera aparició transportant una enorme canya de pescar d’on penja la roba que haurà de posar-se. Com a públic passem dels riures constants a la primera part, a l’acció durant una escena en que ens convertim en «clients» d’un espectacle d’animació d’hotel, al recolliment (amb, potser, alguna llàgrima) en el tram final, quan constatem la destrucció que un model de negoci sobreexplotat deixa al seu pas. Tot això de la mà d’un intèrpret magnètic i carismàtic, capaç de fer-nos vibrar tan en la seva vessant com a clown com a la d’equilibrista.
Peix és un espectacle per a tots els públics que, a banda d’una gran bellesa, conté un encertat discurs polític. Un espectacle de carrer combatiu i poètic, que no deixa indiferent però tampoc no esdevé un míting, una de les joies que vaig endur-me d’aquesta FiraTàrrega.
Pingback: Fira Tàrrega 2022: recuperar l'espai públic - Somnis de teatre