Please, continue (Hamlet)

No sé vosaltres, però jo no he anat mai a un judici. No m’hi he trobat (i que duri). Sí que he vist, com la majoria de vosaltres, centenars de judicis de ficció a sèries i pel·lícules anglosaxones però, és clar, el seu sistema legal i jurídic és diferent del nostre i, per tant, els seus judicis també ho són. Aquest va ser el principal motiu que em va cridar l’atenció d’aquest muntatge des del seu pas pel Temporada Alta, el fet que l’espectacle reproduís un judici real amb membres de la judicatura. I no un judici qualsevol, sinó el judici de Hamlet per l’assassinat de Poloni.

I així és com, en la mateixa setmana, Hamlet es va colar a la meva vida de tres maneres diferents: com a objecte d’estudi a Infàmia, encarnat per un anglès irressistible al Hamlet del National Theater i com a acusat d’assassinat a Please, continue. No està pas malament per a un personatge que té més de 400 anys.

Please, continue és un espectacle que combina interpretació, improvisació, joc de rol i participació del públic d’una manera totalment original. L’espectacle es desenvolupa com un judici normal. La jutgessa, l’advocada, el fiscal, l’agent judicial, el forense i el psiquiatre eren tots professionals que es van limitar a realitzar la seva feina habitual sobre un sumari del cas elaborat pels creadors de l’espectacle. El sumari, que estava a disposició del públic per ser consultat i fullejat, era una autèntica meravella. Tenia de tot: declaracions, fotografies, anàlisis, atestats i tots els elements que us pugueu imaginar. Sobre aquesta base, el forense i el psiquiatre van extreure les seves conclusions, i l’advocada i el fiscal van construir els seus casos. La jutgessa va fer que tot el procés es desenvolupés segons el reglament.

Davant els professionals hi havia tres intèrprets: Maria Rodríguez, Ofèlia, i Mercè Aránega, Gertrudis, que actuaven com a testimonis al judici; i Pol Lòpez, Hamlet, en el paper d’acusat. Els intèrprets no sabien quines serien les preguntes dels professionals sinó que havien d’improvisar les respostes seguint el guió dels seus personatges. El principal canvi del Hamlet del judici respecte al Hamlet shakespearià és que aquest no era el príncep de Dinamarca sinó una mena de nini de barri desfavorit.

La veritat és que el judici va ser apassionant. Descobrir de nou la història de Hamlet des d’una perspectiva nova va ser molt divertit i emocionant, i tots els implicats van fer una feina excel·lent. Un cop escoltats tots els testimonis, la jutgessa va triar a l’atzar nou persones del públic per conformar el jurat popular. L’objectiu: establir la culpabilitat o no de Hamlet més enllà de tot dubte. Encara que la història semblés sospitosa, no es podia donar un veredicte de culpabilitat si no es tenia la certesa que Hamlet havia matat Poloni amb la voluntat de fer-ho.

Durant els descansos i mentre el jurat deliberava, va ser inevitable comentar la jugada. Tots sabem que Hamlet mata a Poloni pensant que mata a Claudi però aquesta hipòtesi ni tan sols es va plantejar al judici i, la veritat, amb les proves aportades jo no hauria pogut declarar culpable al noi, tot i que el tema era més que sospitós…

El veredicte final a la nostra funció va ser d’innocència (per set vots a dos) però un dels creadors ens va informar de l’experiència a altres ciutats europees. Vaig apuntar-ho tot a cuita-corrents (és a dir, que pot haver-hi algun error) però si teniu curiositat us diré que l’espectacle s’ha fet 135 vegades, 62 de les quals Hamlet ha estat declarat innocent. El sumari ha estat refusat dues vegades (és a dir, el jurat ha demanat que es torni a investigar el cas abans d’arribar a una conclusió) i la resta de vegades, Hamlet ha estat acusat d’homicidi involuntari amb comdemnes que han anat des d’una multa fins a 12 anys de presó.

Please, continue és un espectacle inclassificable que funciona de meravella. La combinació de realitat i ficció és excel·lent i la reflexió sobre el sistema judicial que amaga sota la seva aparença de divertimento és més punyent del que semblaria a simple vista. La única llàstima és que només s’hagi pogut veure dos dies a Barcelona, estic segura que a la nostra ciutat hi ha molt més públic per a un espectacle d’aquest tipus.

 

Please, continue (Hamlet)

Concepció i direcció: Roger Bernat i Yan Duyvendak. Intèrprets: Mercè Aránega, Pol López i Maria Rodríguez. Judicatura: Xavier Bernal (forense), Luis Borrás Roca (psiquiatre), Eva Labarta (advocada), Félix Martín (fiscal), Marisa Maurel (jutgessa) i Irene Sánchez (agent judicial). Direcció tècnica: Txalo Toloza. Producció executiva: Helena Febrés Fraylich. Producció: Dreams Come True, Genève en coproducció amb Le Phénix (Valenciennes), Huis a/d Werf (Utrecht), Théâtre du Grü (Ginebra), Elèctrica Produccions (Barcelona). Residències: Montévidéo (Marsella), Le Carré Les Colonnes Scène conventionnée (Saint-Médard-en-Jalles/Blanquefort). Amb la col·laboració de: Ville de Genève, République et canton de Genève, Pro Helvetia Fondation suisse pour la culture, Loterie Romande, Corodis i INAEM – Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España. Agraïments: Ajuntament de Girona.

Sala: Teatre Lliure de Gràcia. Data: 30/01/16. Fotografia: Gema Moraleda.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.