Preses

Porto tota la vida vivint força a prop del Corte Inglés de la Diagonal. Situat a una part de la ciutat que fa frontera amb els barris més acomodats, aquest centre comercial sempre va ser per mi, quan era petita, un lloc luxós, que semblava que portava allà tota la vida. La sorpresa va arribar fa pocs anys, molt pocs, quan, prop de la porta del darrere (no a la porta principal, només faltaria) l’Ajuntament va instal·lar uns petits plafons informatius on s’explica que allà, durant el franquisme, hi havia la Presó de dones de Barcelona. Aquella dada em va colpir. Al costat de casa hi havia hagut una presó de dones i jo no en tenia ni idea. I així es com la història s’esborra. I com es recupera.

I aquestes dones preses durant el franquisme són precisament les protagonistes de l’espectacle que ocupa aquestes setmanes l’Àtic 22 del Tantarantana. Inspirada en els llibres Les dones del Prat i la repressió franquista, d’autors pratencs i Dones entre reixes de Neus Ribas, Preses posa a escena la realitat d’aquella presó i, també, la vida a la Colònia Americana del Prat, un espai del qual desconeixia l’existència fins aquest dissabte passat.

Laura Giberga, directora i dramaturga del muntatge, ha creat cinc personatges femenins protagonistes que intenten ser un reflex de la diversitat de dones que van malviure en aquest espai repressiu i asfixiant. Preses polítiques (anarquistes, comunistes…), prostitutes i dones obligades a cometre delictes menors (robatoris, principalment) per alimentar les seves famílies, algunes arribades d’altres llocs de la Península fugint de la violència de la guerra civil, convivien en espais insalubres, en condicions d’extrema pobresa i violència, teixint llaços de sororitat per intentar sobreviure a les seves condemnes, sempre amb el perill d’una execució sumària penjant sobre el seu cap com una espasa de Damocles.

En un espai senzill, però ben resolt, amb escenografia de Xavi Mateo, i acompanyades per música de Clara Peya, Dúnia Pellisa, Laura Giberga, Marina Mora, Rocio Quesada i Laura Llimona donen vida a aquestes dones rebels, intel·ligents, autèntiques supervivents, que s’enfronten a tot només amb el seu cos i el seu cervell com perilloses armes (segons el règim imperant). Destaca la feina de Laura Giberga i Marina Mora, que interpreten una parella d’anarquistes que esdevé el pal de paller del grup.

Malgrat que el ritme del text és, en alguns moments irregular, el conjunt resulta interessant i profundament emotiu, un muntatge que esdevé denúncia i reivindicació d’una realitat sovint oblidada sense caure en el pamflet, amb encert i responsabilitat.

Preses
Companyies i producció: Cia Ella i Teatre Kaddish. Dramatúrgia i direcció: Laura Giberga. Ajudantia de direcció: Sheila Fernandez. Interpretació: Dúnia Pellisa, Laura Giberga, Marina Mora, Rocio Quesada i Laura Llimona. Coreografia: Maria Salarich. Composició musical: Clara Peya. Disseny de la música del deliri: Dario Díaz Valverde. Disseny de llums: Marina Mora. Tècnica: Núria Torres Anguera. Escenografia: Xavi Mateo. Tutoria: Begoña Moral. Assesorament històric: Joan Montblanc, Jordi Ramos i Arxiu Municipal d’El Prat de Llobregat. Menció especial: residència tècnica al Teatre Artesà.
Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22. Data: 29/02/2020.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada