Sembla que era ahir que estàvem parlant del Grec i ve’t aquí que ja arrenca la nova temporada teatral barcelonina. És cert que l’estiu o les vacances (que no són pas la mateixa cosa) es fan sempre curts, però us confesso que jo ja tenia ganes de teatre. Coses de les addiccions.
I abans que el Catalunya aixeca el teló doni el tret de sortida oficial, el Tantarantana s’ha avançat amb un espectacle que, en puritat, té un peu a la temporada anterior, perquè Quan acabi la nit és la darrera obra d’El Cicló d’enguany (les altres han estat Kohlhass, Mars Joan, 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme i El profeta).
I així com les altres companyies d’El Cicló ens han parlat de revolució, insatisfacció, capitalisme o creences, el Col·lectiu La Santa també ha decidit plantejar-nos una pregunta interessant i, potser, fins i tot impertinent: què pensem fer (o què estem fent) amb la nostra vida?
Per fer-ho ens presenten tres històries ben diferents poblades per personatges carregats de dubtes i conflictes interns: tenim l’heroi (un home que, inspirat per Shackleton, pretén travessar el pol Sud a peu i en solitari), els antiherois (un grup de joves que busquen en l’evasió i l’hedonisme la vàlvula d’escapament per a una vida que els ofega) i l’insatisfeta (una dona que vol una vida diferent però que no té gaire clar com aconseguir-la).
Aquestes tres històries es mostren de manera fragmentada i alterna, cosa que contribueix a què el conjunt tingui un bon ritme i, a més, genera certa intriga per saber cap on avançarà cadascuna de les trames.
Potser el millor encert del muntatge, però, és la creació dels personatges. Tot i que Adrià Olay, Arántzazu Ruiz i Jordi Sanosa canvien de pell cada pocs minuts, aconsegueixen en tots els casos que les seves interpretacions transmetin profunditat i veritat. Els seus personatges tenen fons i viuen més enllà del text i això és quelcom molt difícil d’aconseguir. Per la seva part, la direcció d’Aurea Márquez (que debuta en aquesta disciplina) destaca per la bona feina a l’hora de crear un conjunt format per tres històries que es desenvolupen en tres entorns diferents i amb tres ambients emotius que tenen molt poc a veure.
Quan acabi la nit explora un univers temàtic molt transitat pel teatre català contemporani i que tracta aquesta mena de crisi existencial que qui més qui menys acabem patint vora la trentena quan la vida que vivim no s’assembla ni a la dels nostres pares ni a la que ens havien promés. En aquest cas, la dramaturga Laura Mihon aconsegueix transmetre en el seu text aquesta necessitat gairebé física de fer alguna cosa combinada amb la total desorientació vital i té l’encert de no jutjar els seus personatges ni intentar explicar-nos receptes miraculoses, sinó plantejar les preguntes correctes.
Un bon inici de temporada i un bon tancament per a El Cicló. Quines ganes de conèixer el que ens preparen aquesta temporada!
Quan acabi la nit
Idea original: Col·lectiu La Santa. Dramatúrgia: Laura Mihon. Direcció: Àurea Márquez. Intèrprets: Adrià Olay, Arántzazu Ruiz i Jordi Sanosa. Escenografia: Nuria Molinos. Vestuari: Maria Combalia. Disseny de llums i tècnics: Natalia Ramos i Lluís Serra. Vídeo projeccions: Iker Oitz. Disseny de la BSO: Pep Soler. Disseny de l’espai sonor: Joan Solé. Fotografia i vídeo: Cristobal Arjona i Daniel Ruiz. Producció: Cristina Ferrer (Tot Produccions), Col·lectiu La Santa i Teatre Tantarantana. Comunicació: Cristina Ferrer (Tot Produccions) i Teatre Tantarantana. Residència Tècnica: Nau Ivanow.
Sala: Teatre Tantarantana. Data: 01/09/2016. Fotografia: Cristobal Arjona i Daniel Ruiz.