Qui ets?

Un dels millors llocs del món per plorar és a una platea a les fosques, al teatre o al cinema. Sobretot quan el motiu de les llàgrimes està íntimament relacionat amb el que passa en escena, perquè el que veiem ens ha remogut o ens ha canviat. Aquestes catarsis són potents i proporcionen una estranya sensació d’eufòria. A mi em va passar això amb Qui ets?

Vaig plorar tres quartes parts de l’obra, però no perquè el relat que fa Màrius Serra de la seva vida amb el seu fill Llullu sigui lacrimògen. No ho és. De fet és tot el contrari. Qui ets? ens presenta un relat on la vida, la ràbia, l’amor i l’inconformisme són els protagonistes absoluts. Però també el dolor, aquell dolor que corre per dins i ho impregna tot mentre tu has de seguir amb la teva vida. Aquell dolor que no es diu en veu alta perquè viu a prop dels ossos.

Qui ets? relata diferents anècdotes i moments d’una vida que sembla estar perpètuament en punt mort, la del Llullu, un nen que va nèixer amb paràlisi cerebral, i ho fa amb molt sentit de l’humor i una sensibilitat que desarma. Resulta increïblement fàcil posar-se a la pell d’aquest pare malgrat (com jo) no tinguis fills i no coneguis de prop cap cas d’una malaltia similar. Tots coneixem el dolor i la pèrdua, i és aquest reconeixement el que a mi em va fer plorar.

En escena, tres intèrprets que es passen els papers i canvien de pell i de situació amb una facilitat excepcional. La dramatúrgia és exigent (i magnífica), però Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz estan sempre a l’alçada, canviant de to i d’emoció, especialment Muñoz, per aconseguir l’equilibri que demana cada escena. Tot això fent, a més, música en directe, música que acompanya i puntua els moments per acabar d’arrodonir-ho tot.

Qui ets? no busca alliçonar-nos, ni fer-nos creure que les cures d’una persona amb discapacitat són un camí de roses, ni fer-nos aquest discurs de la bellesa de les coses petites i els herois qüotidians, no. Qui ets? ens explica que la vida, molt sovint, ens fa putades i que la única manera de superar-les es aprendre a viure amb elles, fent que la ràbia ens empenyi endavant en comptes que se’ns podreixi dins i conservant el sentit de l’humor, però sense perdre la perspectiva. En resum, que quan la vida es torça la única sortida és ser més humans que mai.

Tant de bo aquests escassos cinc dies d’exhibició a l’Espai Lliure no hagin estat més que el principi d’una llarga trajectòria per a aquest muntatge.

Qui ets?
Autoria: Màrius Serra. Direcció: Joan Arqué. Intèrprets: Judit Farrés, Roger Julià i Òscar Muñoz. Escenografia: Roger Orra. Vestuari: Rosa Lugo. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Música i so: Judit Farrés i Roger Julià. Assistent de moviment: Sarah Anglada. Direcció tècnica: Xavier Xipell “Xipi”. Realització de vídeo: Erol Ileri – Bonobo Films. Direcció de producció: Carles Manrique (Velvet Events). Distribució: Elena Blanco (Magnetica management). Comunicació: Cosmica (Anna Aurich). Direcció artística: Hause & Richman (Jordi Casanovas). I els equips del Teatre Lliure. Coproducció Velvet Events i Hause & Richman amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tiana i del Teatre Plaza de Castelldefels amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Espai Lliure. Data: 09/02/2019. Fotografia: (c) Cristina Claramunt.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.