És cert que, parlant en puritat, Refugiada poètica no és estrictament un espectacle de dansa. Claire Ducreux empra la dansa, el mim, el clown i el gest per donar vida a una sèrie de situacions més o menys corrents carregades de poesia i, sobretot, de gran bellesa. És totalment impossible no enamorar-se del personatge que interpreta (simple, ingenu, bondadós) o no quedar-se embadalit amb els seus moviments nets, precisos, lents, hipnòtics i delicats.

Amb una escenografia senzilla però molt evocadora i sorprenenment funcional, una pluja perpètua de confeti i un ús molt efectiu dels ventiladors, Claire Ducreux recrea ambients de somni o increïblement reals segons el moment i l’emoció que ens vulgui transmetre. La música, preciosa, també juga un paper importantíssim.

Refugiada poètica em va fer somniar, riure i emocionar-me. Un espectacle tendre i senzill ple a vessar de bellesa, d’aquella bellesa que tant necessitem en aquest món tan lleig.

Refugiada poètica

Creació i interpretació: Claire Ducreux. Escultor: Eduardo Cuadrado. Músiques originals: Jorge Sarraute, David Moreno i Mayte Martin. Llums: Nani Valls i Rafel Roca. Creació de la companyia: Claire Ducreux.

Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 7/10/15. Fotografia: (c) Raquel Romero.