Röbota

La ciència ficció té la virtut que ens permet parlar de l’aquí i l’ara fent-nos creure que parla de mons llunyans i societats alienígenes. La distància que estableix el codi ens permet, paradoxalment, mirar de prop qüestions que, d’altra manera, ens resulta impossible, perquè estan massa connotades. I això és el que intenta Röbota, primer muntatge del Cicló d’enguany, parlar de la societat actual posant una capa de distància.

Röbota explora una societat capitalista sobrevoltada on les relacions no poden ser exclusives ni duradores (estan mal vistes), l’heterosexualitat està prohibida perquè la procreació també ho està (sobrepoblació) i els humans estan sent substituïts cada cop més per màquines. En aquest context coneixerem tres personatges, cadascun amb la seva pròpia tragèdia, que han d’enfrontar-se a un món que els resulta força aliè.

Röbota és l’òpera prima de la fins ara actriu Mar Pawlowsky i suposa un punt de partida interessant com a creadora. Malgrat el text tingui alguns dels tics típics de les primeres obres (un excés de temes i trames, alguna contradicció, un final que no acaba d’arribar) també compta amb un excel·lent disseny de personatges, un bon ritme i, per sobre de tot, una posada en escena hipnòtica i molt interessant. Röbota avança mandrosament, recreant-se en el moviment i la imatge amb un to inquietant i perillós que enganxa des del primer moment, sobre un espai escènic senzill però molt ben aprofitat.

Destaca en aquest sentit la feina del repartiment, integrat per Eric Balbàs, Maria Hernandez i Marc Ribera, que treballa amb encert els matisos i els canvis de to que demana la història i manté en tot moment aquest ritme lent i plàstic.

Röbota és un nou gir en la trajectòria de la companyia El Eje que, si per alguna cosa destaca és per no assemblar-se mai a si mateixa. Un muntatge interessant i estètic que m’ha fet venir ganes de veure més coses de Mar Pawlowsky.

Robotä (servitud)

Autoria i direcció: Mar Pawlowsky. Intèrprets: Eric Balbàs, Maria Hernandez i Marc Ribera. Ajudantia de direcció i moviment: Irene Garcia “La Quebrá”. Vestuari: Alba Thompson. Espai: Sergi Cerdan. Disseny d’espai sonor: Mar Pawlowsky. Il·luminació: Itsaso Arizkuren i Sergi Cerdan. Audiovisuals: Itsaso Arizkuren. Caracterització: Lídia Chacón. Veus en off: Beatriz Bonet, Itsaso Arizkuren, Pol Nubiala i Pau Gros. Alumne en pràctiques: Pau Gros. Fotografies d’#ElCicló: Marta Mas @leentrelineas. Coproducció: El Eje i Tantarantana. 

Sala: Teatre Tantarantana. Data: 27/03/2019. Fotografia: (c) Marta Mas.


Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.