Ruddigore és un d’aquells espectacles que se’m va passar. De fet, quan el Nadal passat vaig comprar entrades per a anar a veure El crim de Lord Arthur Saville, va ser perquè tothom repetia insistentment “Ruddigore“, “Egos Teatre” i “Genial” com a arguments per anar-la a veure. Hi vaig anar, em va encantar i, per tant, quan vaig veure que reestrenaven la famosa Ruddigore no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig comprar les entrades.

Quin encert. I és que si alguna cosa ha demostrat Egos Teatre és que per fer un bon musical no cal ni comprar-lo a Broadway ni meravellar el públic amb una escenografia monumental i centenars de focus. N’hi prou amb fer les coses bé, amb talent, amb idees i amb originalitat. I d’això en van sobrats.

Ruddigore és un musical fosc, gòtic, però també una comèdia esbojarrada carregada d’humor negre. Amb el piano com a únic instrument i unes veus molt ben treballades, els sis actors donen vida a uns personatges tancats a un poble que pateix una maledicció. El baró de Ruddigore ha de cometre un crim cada nit si no vol morir en terrible agonia. Com que el baró no acostuma a estar per la labor, es dedica a matar puntualment cada dia a les dotze de la nit, i els habitants de Ruddigore ja s’han acostumat a patir aquest pervers destí.

Amb aquest panorama assitirem a una història d’amor i algun secret de familia d’allò més interessant, mentre els personatges es mouen per un escenari negre del tot. Tota la utilleria i el vestuari és de color negre nit, des de les pomes fins a les pàgines dels llibres, passant per les eines d’embalsamar morts o els cotxets de nen. Un look sinistre molt estudiat que sumat al text, la música i la interpretació, dóna com a resultat un musical fresc, diferent i fascinant que ningú, inclosos els que no gaudeixen del génere, no s’hauria de perdre.

Desitjo molts èxits i molts més muntatges a aquesta companyia que estic segura que ens ha de regalar encara moltes alegries.

Ruddigore o la nissaga maleïda (Creat a partir de l’opereta Rudiggore or the witch’s curse, de W. S. Gilbert i Sir. A. Sullivan) – Direcció i coreografia: Joan Maria Segura i Bernadas. Arranjaments i direcció musical: Francesc Mora i Albert Mora. Text: Rubèn Montañá i Toni Sans. Lletres de les cançons: Rubèn Montañá, Albert Mora, Toni Sans i Maria Santallusia. Musica: Sir Arthur Sullivan.Repartiment: Lali Camps, Anna Alborch, Rubèn Montañá, Albert Mora, Maria Santallusia i Toni Sans. Piano: Francesc Mora. Sala: Club Capitol. Sala 2. Data: 06/10/12. Fotografia: (c) Laura Guerrero.