S’inunda Venècia arranca com una comèdia, passa per uns moments de farsa i acaba en forma de drama amarg. Ben bé com les relacions de parella que descriu, que comencen sent una festa, fins que es desdibuixen i, finalment, s’esguerren.

Amb una posada en escena potser massa complicada (amb molts canvis d’espai) i quatre intèrprets que pràcticament no surten d’escena, S’inunda Venècia explica la història de dues parelles que no podrien ser més diferents i que acaben tancades a un hotel de Venècia per culpa de l’acqua alta. Les dues parelles (mallorquines, per a més dades) o, més aviat, les dones de les dues parelles, es coneixen des de l’escola. La seva relació sempre ha estat basada en una certa enveja, però l’aïllament en aquest hotel farà saltar qualsevol cordialitat pels aires. D’altra banda, totes dues parelles travessen un moment de crisi, cadascuna pels seus motius, que també es complicarà en aquest hotel que esdevé, per moments, una presó.

Sorpren que una companyia tan jove signi un espectacle que explora la crisi vital de dues parelles que porten una década de relació. Tanmateix, S’inunda Venècia és un text costumista, amb alguns moments francaments divertits i un desenllaç que ens permet seguir imaginant. Per passar una estona entretinguda.

S’inunda Venècia

Dramaturgia i direcció: Miquel Mas Fiol. Interpretació: Bel Albertí, Joan Girart, Bet Palou i Toni Vich. Tècnic de so i llums: Joan Seguí. Disseny gràfic i comunicació: Aina Vives.

Sala: Porta 4. Data: 21/04/2018.