Smiley. Una història d’amor (repetim)

Vaig veure Smiley per primera vegada a la Sala Flyhard. Era desembre de 2012. Acabava d’obrir aquest blog i estava començant a descobrir les sales petites de Barcelona. Smiley em va enamorar i per això jo m’havia negat fins ara a tornar-la a veure fora de la Flyhard. Tenia tan bon record que em feia por que alguna cosa el malmetés.

Però quan vaig llegir que aquesta seria la darrera oportunitat de veure Smiley, vaig adonar-me que em moria de ganes de tornar al Bar Bero i cap allà que hi vaig anar.

I va ser meravellós.

El canvi d’espai de la diminuta Flyhard a l’escenari del Club Capitol no afecta de cap manera l’obra i, tot i que és impossible oblidar la delicada interpretació de Ramon Pujol en el paper d’Àlex, Rubén de Eguía és una incorporació perfecta al repartiment.

El text continua tan fresc com el dia de l’estrena i l’evolució d’Albert Triola en el paper de Bruno és senzillament increïble. Jo, que ja l’havia trobat impecable la primera vegada, vaig quedar novament embadalida amb els matisos i l’energia de Triola. Tots dos actors aconsegueixen salvar l’espai que separa la platea de l’escenari i fer-nos còmplices del que passa a escena (quelcom molt fàcil a la Flyhard i extremadament complicat a la sala Pepe Rubianes).

Ja s’ha dit tot el que es pot dir sobre Smiley. Que és divertida, tendra, intel·ligent… Però ara, a més, podem afirmar que envelleix bé que, amb només algun ajust sobre l’evolució del Grinder i el Whatsapp, el que explica és universal i etern. Com ho són les bones històries d’amor.

Si encara no us heu decidit a veure Smiley, aquesta és la vostra darrera oportunitat. Aprofiteu-la.

Smiley. Una història d’amor – Autor i director: Guillem Clua. Repartiment: Rubén de Eguía i Albert Triola. Sala: Club Capitol. Data: 5/03/15. Fotografia: (c) Roser Blanch.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.