I va ser meravellós.
El canvi d’espai de la diminuta Flyhard a l’escenari del Club Capitol no afecta de cap manera l’obra i, tot i que és impossible oblidar la delicada interpretació de Ramon Pujol en el paper d’Àlex, Rubén de Eguía és una incorporació perfecta al repartiment.
El text continua tan fresc com el dia de l’estrena i l’evolució d’Albert Triola en el paper de Bruno és senzillament increïble. Jo, que ja l’havia trobat impecable la primera vegada, vaig quedar novament embadalida amb els matisos i l’energia de Triola. Tots dos actors aconsegueixen salvar l’espai que separa la platea de l’escenari i fer-nos còmplices del que passa a escena (quelcom molt fàcil a la Flyhard i extremadament complicat a la sala Pepe Rubianes).
Ja s’ha dit tot el que es pot dir sobre Smiley. Que és divertida, tendra, intel·ligent… Però ara, a més, podem afirmar que envelleix bé que, amb només algun ajust sobre l’evolució del Grinder i el Whatsapp, el que explica és universal i etern. Com ho són les bones històries d’amor.
Si encara no us heu decidit a veure Smiley, aquesta és la vostra darrera oportunitat. Aprofiteu-la.