Àtic 22

El mal morir
#Crítica

El mal morir

0

La mort és la única cosa que ens assegura la vida. Quan naixem no podem saber absolutament res del nostre futur, excepte que un dia morirem. I, malgrat aquesta única certesa, la mort segueix sent el gran tabú, el concepte […]

Comparteix aquesta entrada a:
FEM. (La llista de Loudes) - (c) Imma Quesada
#Crítica

FEM. (La llista de Lourdes)

0

No recordo quan vaig ser conscient per primera vegada que el gruix dels personatges històrics que sortien als llibres amb els que vaig estudiar eren homes, com també ho eren la majoria dels artistes i científics que coneixia. Sí que […]

Comparteix aquesta entrada a:
Uluburun
#Crítica

Uluburun

0

Sota el títol d’Uluburun (que fa referència a un vaixell enfonsat fa 3500 anys a les costes de l’actual Turquia) s’amaga un espectacle carregat de poesia que em va commoure fins als ossos.

Comparteix aquesta entrada a:
Latentes
#Crítica

Latentes

0

En plena locura por ese artefacto sobrevalorado llamado Bandersnatch (si no sabes lo que es comprueba que no estés viviendo en una realidad paralela), Latentes ha venido a la cartelera a recordarnos que la interactividad no la ha inventado Netflix y […]

Comparteix aquesta entrada a:
Blink - (c) Montse Giralt
#Crítica

Blink

0

Una de les coses que més m’agraden del món és que em sorprenguin. M’agraden les sorpreses (les bones, és clar, no crec que calgui dir-ho). I Blink va ser-ho. Una sorpresa d’allò més agradable.

Comparteix aquesta entrada a:
#Crítica

Cliff (Precipici)

2

Vaig anar a veure Cliff bàsicament perquè Montgomery Clift era l’actor preferit de la meva mare, que el trobava guapíssim, i, per tant, he vist unes quantes de les seves pel·lícules. Vaig anar-hi amb ganes de descobrir alguna cosa de […]

Comparteix aquesta entrada a:
Assajar és de covards - (c) Oriol Jurnet
#Crònica

Assajar és de covards #dracaédc

0

Dilluns passat el calendari va voler que coincidissin en el temps dos esdeveniments que m’encanten: Sant Jordi i Assajar és de covards. Suposo que va ser precisament aquesta confluència la que va fer que fos un Assajar més íntim, amb […]

Comparteix aquesta entrada a:
Gossos de neu - (c) Max Rubert
#Crítica

Gossos de neu

0

Gossos de neu és un d’aquells espectacles que cal deixar reposar en la ment i l’ànima abans de posar-se’n a parlar. No és un muntatge fàcil ni obvi, però, en canvi, té moments d’una gran bellesa.

Comparteix aquesta entrada a:
Mireta tancada - (c) Sara Baró
#Crítica

Mireta tancada

0

Mireta tancada és la darrera peça de la trilogia Mira que, durant tres setmanes consecutives, ens ha portat a l‘Àtic 22 a seguir la història de quatre germanes que, a aquestes alçades, ja són com de la família.

Comparteix aquesta entrada a:
#Crítica

Comiat

0

Després de La capsa de café, Cametes Teatre continua amb la seva trilogia Mira a l’Àtic 22 amb Comiat, un flashback respecte del primer espectacle que ens situa en els dies previs a la mort de la mare, des del […]

Comparteix aquesta entrada a: