Cristina Clemente

Lapònia - (c) Alejo Levis
#Crítica #En cartell

Lapònia

0

Va voler la casualitat que, després de veure La tendresa, anés a veure Lapònia. I, de vegades, les casualitats són una benedicció perquè Lapònia va fer que em reconciliés amb la comèdia i que recuperés la fe en l’humor intel·ligent […]

Comparteix aquesta entrada a:
Clàssics Desgenerats - Teatre Lliure
#Crítica

Clàssics desgenerats

0

Al marge de la meva opinió sobre el cicle en el seu conjunt i els motius del teatre per a dur-lo a terme (que us explico aquí) he de dir que ho he passat bé aquests dos dies a l’Espai […]

Comparteix aquesta entrada a:
Ventura
#Crítica

Ventura

0

Explica Cristina Clemente al programa de mà de Ventura que va escriure l’obra gairebé per necessitat després de la mort sobtada del seu pare, per entendre com pot canviar la vida en un instant, no només per les decisions que […]

Comparteix aquesta entrada a:
De Damasc a Idomeni
#Crònica

De Damasc a Idomeni

0

Els veiem cada dia a les notícies. Potser no tenim gaire clar què passa exactament, quins són els bàndols o per què lluiten (com a mínim a mi se m’escapen molts detalls), però el que està clar és que hi […]

Comparteix aquesta entrada a:
Volem anar al Tibidabo
#Crítica

Volem anar al Tibidabo

0

Fa anys que fujo per costum de qualsevol ficció que tingui l’Alzheimer com a tema central. La meva mare pateix aquesta malaltia, i viure-la tan de prop ha fet que no toleri la majoria d’històries que s’expliquen al respecte, especialment les ficcions […]

Comparteix aquesta entrada a:
Aneboda - La Seca - Espai Brossa - ®Aneboda
#Crítica

Aneboda The Show

1

A aquestes alçades del partit crec que ja és oficial: sóc fan de Joan Yago. I m’encanta poder afegir un nom més a la meva llista de dramaturgs contemporanis que s’han d’anar a veure sí o sí (altres membres de […]

Comparteix aquesta entrada a:
Consell familiar - Cristina Clemente - (c) David Ruano
#Crítica

Consell familiar

0

[Excusatio non petita… Us juro que estic a punt de posar-me al dia, de debó. Mentrestant estic pensant a rebatejar el blog com: “He vingut del passat”. Perdoneu.] Aquesta obra va ser el meu autoregal de Nadal. (Tinc la sensació que […]

Comparteix aquesta entrada a:
Nit de ràdio dos punt zero
#Crítica

Nit de ràdio dos punt zero

0

El món es divideix en dos tipus de persones: les que escolten la ràdio i les que no. Jo sóc de les segones. No és que hi tingui res en contra, simplement no en tinc costum. Ara, si mai trobés […]

Comparteix aquesta entrada a:
Assessinat a Atrium Viladecans.
#Crítica

Assassinat a Atrium Viladecans

0

Des del moment en què es va anunciar, Assassinat es va convertir en l’esdeveniment “teatrero” del moment. Hi havia la sensació, podríem dir la convicció, que seria quelcom important, digne de veure i explicar. Hi havia espectació, hi havia ganes […]

Comparteix aquesta entrada a: