El Maldà

Gran Fracaroli - (c) Elisenda Triadó
#Crítica

Gran Fracaroli

0

Anar a veure una obra de Brossa és anar amb els ulls i les orelles ben obertes, amb ganes de deixar-se endur per la poesia i intentar, en la mesura del possible, desconnectar el conscient per deixar jugar l’inconscient.

Barbes de balena
#Crítica

Barbes de balena

0

El passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones, vaig acabar la jornada al Maldà per veure Barbes de Balena, un espectacle fet per un equip íntegrament femení que parla de totes les traves (que l’espectacle mostra com a […]

#Crítica

Close to Liza

2

Liza Minnelli és una d’aquelles artistes totals que no només canta, balla i interpreta, sinó que, a més, té una personalitat i un carisma que la fan autènticament incomparable. És per això que cal tenir molta valentia i seguretat per […]

#Crítica

Déu és bellesa

2

Tot i que a l’estiu em vaig perdre (i em sap greu) els Parking Shakespeare a l’Estació del Nord amb Les alegres casades de Windsor, vaig decidir que no em perdria el seu parking d’hivern i aquest Déu és bellesa, que prometia ser […]

Les dones sàvies - El Maldà - (c) May Zircus
#Crítica

Les dones sàvies

0

A poc que busqueu al blog em llegireu dient que Molière està passat de moda. Ho he dit abans i ho mantinc, l’autor francès ha envellit malament (o, com a mínim, molt pitjor que altres), però després de veure aquestes […]

Estranha forma de vida
#Crítica

Estranha forma de vida

0

Antes del domingo sabía muy poco de Pessoa. Cuando digo muy poco me refiero a que no podría citar ninguno de sus poemas y creo que solo podría afirmar que se llamaba Fernando y era portugués. Sin embargo, cuando salí […]

Abans - Descartable Teatre
#Crítica

Abans

0

Què passaria si tot anés malament? Si ens quedèssim sense feina i sense família propera? Si perdèssim els amics, si la nostra vida es dissolgués com el sucre en el cafè, què faríem? Seríem capaços de tirar endavant? Aquestes són les […]

Ronda naval sota la boira - Els Pirates
#Crítica

Ronda naval sota la boira

0

M’encanten els contes de Pere Calders. M’encanta la seva manera estranyada de mirar i explicar el món, el seu no donar res per descomptat, les seves ganes de jugar, la seva sornegueria, el seu sentit de l’humor personalíssim i surrealista. […]