Una lluita constant

Una lluita constant

A mesura que faig anys, cada vegada soc més ionqui de la no ficció en general i del teatre documental en concret. Suposo que és perquè, quan ja n’has vist molts, els relats de ficció més convencionals resulten sempre predictibles i rodons, com elaborats seguint una recepta; mentre que la no ficció, com la vida, […]

Una gossa en un descampat - (c) Kiku Piñol

Una gossa en un descampat

Ho dic sense que hagi acabat el Grec sabent que no me’n penediré: Una gossa en un descampat és la millor obra del Festival d’enguany. Una obra escrita per una dramaturga de Banyoles, de menys de 40 anys i amb un pressupost modest (tenint en compte les coses que es veuen al Grec). Clàudia Cedó […]

IF-FI

Després de veure l’any passat Fantasmes (històries de Pau i Justícia), tenia moltes ganes de veure què ens tenia preparat enguany el laboratori Peripècies, amb residència a la Sala Beckett i dirigit per Sergi Belbel, format per un nombrós grup de dramaturgs/intèrprets que treballen col·lectivament i exploren noves maneres de fer dramatúrgies amb peces curtes.

Here - Malnascuts

Here

Crec que aquesta ha estat la primera vegada que he pogut anar a veure l’estrena de Malnascuts a la Sala Beckett. Impenitentment, any rere any, la presentació del resultat d’aquest laboratori integrat per gent d’entre 18 i 30 anys que experimenta teatralment amb l’aixopluc de la Sala Beckett se m’escapava per incompatibilitat d’horaris. Però aquest any […]

Esmorza amb mi - (c) Sandra Roca

Esmorza amb mi

Començaré dient que no vaig connectar en cap moment amb els protagonistes d’Esmorza amb mi. Crec que és just dir-ho de sortida perquè, per gaudir d’aquesta obra, com de qualsevol que utilitzi el seu text per exposar una tesi, la que sigui, cal aquesta connexió, i jo no la vaig sentir.

Distància

Distància

En plena polèmica sobre l’adoctrinament a les escoles, Roger Torns estrena Distància a la Sala Beckett, un espectacle que té en la reflexió sobre l’educació dels adolescents un dels seus eixos principals.

Olvidémonos de ser turistas - (c) Mercè Rodríguez

Olvidémonos de ser turistas

No me pasa a menudo (no nos engañemos, no me pasa casi nunca) que al asistir a una obra de teatro de texto contemporáneo el diálogo, la palabra, me encandile desde la primera escena. Algo que debería suceder en todos los montajes “de texto” (que por algo lo son), acaba resultando tan poco frecuente que […]

L’alegria

Porto setmanes amb la sensació pràcticament física que el món se’m menja, que em supera. Haver llegit Naomi Klein i ser capaç de posar-li nom al que em passa (shock) no em fa sentir millor, sinó només més informada. Tot això per dir-vos que sóc conscient que no estic gaire enganxada a l’actualitat teatral, que […]