De vegades anar al teatre vol dir deixar-se emportar per una història, perdre’s en un text i enamorar-se d’uns personatges. Exactament això és el que em va passar a mi l’altre dia amb Arbres.
Posts tagged Sala Beckett
Consell familiar
[Excusatio non petita… Us juro que estic a punt de posar-me al dia, de debó. Mentrestant estic pensant a rebatejar el blog com: “He vingut del passat”. Perdoneu.] Aquesta obra va ser el meu autoregal de…
George Kaplan
Aquest any (cosa rara) el Grec m’ha passat sense pena ni glòria. Un cop vist el programa no va haver-hi res que em cridés gaire l’atenció (no, les tragèdies romanes tampoc, i no puc dir…