Teatre Lliure de Gràcia

El sistema solar - (c) Kiku Piñol
#Crítica

El sistema solar

0

En cine, hablamos de películas de domingo tarde para referirnos a esos productos superficiales, entretenidos, que piden poco al espectador y que nos permiten pasar la tarde en el sofá leyendo la prensa o twitter o una novela de evasión […]

Comparteix aquesta entrada a:
#Crítica

En procés, 2

0

El procés, com els gats, sembla que té set vides (o set mil). Sempre que sembla que s’acaba, muta per tornar a començar, en una espiral a la que, personalment i ara per ara, no li veig final. Però una […]

Comparteix aquesta entrada a:
La tristeza de los ogros - (c) Luz Soria
#Crítica

La tristeza de los ogros

0

Acudo al Teatre Lliure intrigada por lo que parece una propuesta destinada al público joven. Un texto belga que viene avalado por reconocimiento internacional y que ha sido adaptado para su estreno en nuestro país.

Comparteix aquesta entrada a:
Jane Eyre - Teatre Lliure - (c) Ros Ribes
#Crítica

Jane Eyre: una autobiografia

0

Reconec que Jane Eyre no era el muntatge que esperava amb més ganes enguany. D’una banda, mai no he llegit res de les Brontë (tothom insisteix en relacionar-les amb Jane Austen i a mi Jane Austen m’avorreix mortalment) i, de l’altra, […]

Comparteix aquesta entrada a:
Hamlet - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas
#Crítica

Hamlet

3

Porto setmanes esquivant totes i cadascuna de les opinions que s’han manifestat a mitjans i xarxes socials sobre Hamlet. Un parell de persones de confiança em van dir que estava bé i això és tot el que em calia saber. No volia que […]

Comparteix aquesta entrada a:
Crecenunsoldeu - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas
#Crítica

Crecenunsoldéu

0

Confesso que no han estat gaires les vegades que he vist Rosa Maria Sardà al teatre (potser només dues o tres) però sempre, sempre, em deixa clavada a la cadira. Hi ha alguna cosa en les seves interpretacions, en la […]

Comparteix aquesta entrada a:
Dona no reeducable - Teatre Lliure - (c) Ros Ribas
#Crítica

Dona no reeducable

2

El meu inici de temporada teatral a Barcelona està marcat per tres característiques: monòlegs, protagonistes femenines i textos polítics. Dona no reeducable conté aquests tres ingredients i els combina de la millor manera possible.

Comparteix aquesta entrada a:
#Crítica

La clausura del amor

0

Hay que ver cómo pasan los días. A punto de arrancar la nueva temporada teatral y yo aún con dos crónicas pendientes del mes de julio. No os voy a aburrir con los pormenores de por qué no he podido […]

Comparteix aquesta entrada a: