Malgrat que m’he resistit a llegir qualsevol crítica d’Els jocs florals de Canprosa (sempre ho evito abans de veure un muntatge per no crear-me expectatives de cap tipus) aquesta vegada era inevitable anar al Nacional amb la idea que anava […]
Recordo perfectament la primera obra que vaig veure de Nao Albet i Marcel Borràs. Era una de les peces de Dictadura/Transició/Democràcia al Teatre Lliure. La vaig detestar. Això em va fer defugir-los fins que vaig tornar a arriscar-me amb Mammón […]
Vaig anar al Nacional a veure Temps salvatge en temps de descompte, a la penúltima funció. M’acostuma a passar amb les produccions grosses que fan temporada llarga. Suposo que és conseqüència d’estar més enganxada als muntatges petits que s’estan poques […]
Tinc la sensació que no vaig veure Que rebentin els actors en les millors condicions posibles. No va ser cosa de l’espectacle, en absolut, va ser cosa meva. Després que es conegués la sentència del judici de La Manada, francament, […]
Els bons intèrprets es distingeixen perquè són capaços de posar i treure’s els personatges com un vestit fet a mida. Un vestit al que donen vida durant el temps que són sobre l’escenari i guarden amb cura al camerino fins […]
Feia una pila d’anys que no veia un espectacle de Carles Santos. La darrera vegada va ser un concert al Teatre Lliure abans fins i tot de tenir aquest blog (per això no recordo el títol). M’hi va portar un […]
Bernard-Marie Koltès no és un autor fàcil o, com a mínim, no és dels que et permet, com a espectador, anar el teatre, posar el cul a la cadira i el cap en pilot automàtic. Ben al contrari, cada frase, […]
