Posts tagged Teatre Nacional de Catalunya

Orsini

Vaig veure Orsini asseguda davant d’un grup d’adolescents que havien anat amb l’institut a veure una obra al teatre. Durant els primers minuts, vaig estar temptada de girar-me a demanar silenci perquè dues noies, fans…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Falsestuff

Recordo perfectament la primera obra que vaig veure de Nao Albet i Marcel Borràs. Era una de les peces de Dictadura/Transició/Democràcia al Teatre Lliure. La vaig detestar. Això em va fer defugir-los fins que vaig…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Temps salvatge

Vaig anar al Nacional a veure Temps salvatge en temps de descompte, a la penúltima funció. M’acostuma a passar amb les produccions grosses que fan temporada llarga. Suposo que és conseqüència d’estar més enganxada als…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Sol solet

Vaig sortir de Sol solet amb sentiments profundament contradictoris. D’una banda, el muntatge em va semblar una de les feines més precioses i ben parides que he vist aquesta temporada (i això que el darrer…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Frankenstein

Els bons intèrprets es distingeixen perquè són capaços de posar i treure’s els personatges com un vestit fet a mida. Un vestit al que donen vida durant el temps que són sobre l’escenari i guarden…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Medusa

Quan, ja fa molts anys, vaig sortir de veure 2666, l’adaptació de la novela de Bolaño signada per Pablo Ley, vaig pensar que no tornaria a veure mai un espectacle amb un text que em…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Claudia

Fue una increíble casualidad que viera Claudia precisamente el mismo día que desde Buenos Aires Abuelas de Plaza de Mayo anunciaba que se había encontrado a la nieta 126. Por la mañana, Adriana Garnier Ortolani…

Read More

Comparteix aquesta entrada a: