Vaig llegir L’amic retrobat a l’escola. No recordo a quin curs. Era una d’aquelles lectures obligatòries de les quals després has de fer un treball o un examen. No recordo res de l’experiència tret del…
Posts tagged Teatre Nacional de Catalunya
Europa bull
Quan era petita i a Europa encara hi havia un munt de monedes i un munt de fronteres, ens van explicar que la Unió Europea, que en aquell moment era poca cosa més que un…
Mrs. Dalloway
Mrs. Dalloway és l’aposta nadalenca del Teatre Nacional per la seva sala Gran, un muntatge en castellà dirigit per Carme Portaceli que porta a escena una de les novel·les més importants i conegudes de l’autora britànica Virginia Woolf. Segueix llegint aquesta…
El gran mercado del mundo
Ya sabéis lo que opino al respecto de la arqueología teatral. Para mí el teatro tiene que dialogar con el presente, tiene que decir algo a las personas que están en la platea, tiene que…
El jocs florals de Canprosa
Malgrat que m’he resistit a llegir qualsevol crítica d’Els jocs florals de Canprosa (sempre ho evito abans de veure un muntatge per no crear-me expectatives de cap tipus) aquesta vegada era inevitable anar al Nacional…
Falsestuff
Recordo perfectament la primera obra que vaig veure de Nao Albet i Marcel Borràs. Era una de les peces de Dictadura/Transició/Democràcia al Teatre Lliure. La vaig detestar. Això em va fer defugir-los fins que vaig…
Temps salvatge
Vaig anar al Nacional a veure Temps salvatge en temps de descompte, a la penúltima funció. M’acostuma a passar amb les produccions grosses que fan temporada llarga. Suposo que és conseqüència d’estar més enganxada als…
Que rebentin els actors
Tinc la sensació que no vaig veure Que rebentin els actors en les millors condicions posibles. No va ser cosa de l’espectacle, en absolut, va ser cosa meva. Després que es conegués la sentència del…
