El gran mercado del mundo
Ya sabéis lo que opino al respecto de la arqueología teatral. Para mí el teatro tiene que dialogar con el presente, tiene que decir algo a las personas que están en la platea, tiene que estar vivo. Para descubrir la […]
El jocs florals de Canprosa
Malgrat que m’he resistit a llegir qualsevol crítica d’Els jocs florals de Canprosa (sempre ho evito abans de veure un muntatge per no crear-me expectatives de cap tipus) aquesta vegada era inevitable anar al Nacional amb la idea que anava […]
Falsestuff
Recordo perfectament la primera obra que vaig veure de Nao Albet i Marcel Borràs. Era una de les peces de Dictadura/Transició/Democràcia al Teatre Lliure. La vaig detestar. Això em va fer defugir-los fins que vaig tornar a arriscar-me amb Mammón […]
Temps salvatge
Vaig anar al Nacional a veure Temps salvatge en temps de descompte, a la penúltima funció. M’acostuma a passar amb les produccions grosses que fan temporada llarga. Suposo que és conseqüència d’estar més enganxada als muntatges petits que s’estan poques […]
Que rebentin els actors
Tinc la sensació que no vaig veure Que rebentin els actors en les millors condicions posibles. No va ser cosa de l’espectacle, en absolut, va ser cosa meva. Després que es conegués la sentència del judici de La Manada, francament, […]
Frankenstein
Els bons intèrprets es distingeixen perquè són capaços de posar i treure’s els personatges com un vestit fet a mida. Un vestit al que donen vida durant el temps que són sobre l’escenari i guarden amb cura al camerino fins […]
