Els que em llegiu habitualment sabeu que la meva darrera visita a la Flyhard (sense contar la primera jornada de la Lliga) em va deixar molt mal gust de boca. Aleshores deia que aniria més en compte la propera vegada que anés a comprar entrades per un espectacle. Doncs bé, he de confessar que no em vaig fer cas a mi mateixa i vaig comprar entrades per Tortugues només de veure el cartell i llegir el títol. Què voleu que us digui, em va cridar l’atenció. I us he de dir que aquesta vegada no me’n vaig penedir gens.
Tortugues és una barreja magistral de comèdia romàntica i ciència ficció. I no us penseu ara que el text és complicat o que ens trobem davant d’una història amb naus espacials. De fet, si alguna cosa em va recordar Tortugues va ser 4D òptic de Javier Daulte, que vaig veure fa més de deu anys. Tots dos textos comparteixen la idea de fer que dues accions diferents es desenvolupin en el mateix espai i totes dos utilitzen una excusa científica per fer avançar la trama.
No us vull explicar gaire per no desvelar-la, però sí que us puc assegurar que el text de Clàudia Cedó és francament bo. Amb un ritme excel·lent, bona mà per a la comèdia i uns personatges ben definits construeix una trama sòlida i ben narrada, amb moments brillants. També la direcció, amb aquest espai únic que han de compartir les dues trames conté algunes idees molt originals (els títols de crédit, el vestuari reversible).
No puc acabar sense destacar la feina de tots els actors però, especialment, la de Dani Arrebola, una mica Woody Allen al principi però completament magnífic a mida que avança la trama.
Com deia a l’inici, és cert que la sala Flyhard s’ha convertit darrerament en una mena de loteria on no saps mai què et tocarà, però us asseguro que Tortugues és una butlleta guanyadora. Una comèdia que us farà somriure i passar una boníssima estona. No us la perdeu.
Pingback: L'efecte - Somnis de teatre
Pingback: iMe - Somnis de teatre
Pingback: Et planto - Somnis de teatre
Pingback: L'home sense veu - Somnis de teatre