Una giornata particolare

La meva llista de llibres per llegir, pel·lícules i obres per veure i ciutats per visitar creix de manera descontrolada (com la vostra, suposo) així que no us sorprendreu si us dic que Una giornatta particolare d’Ettore Scola és una d’aquelles que porto temps volent veure però que encara no ho he fet.

Ho dic perquè no puc comparar el que vaig veure a la Biblioteca de Catalunya amb el seu referent cinematogràfic, cosa que m’obliga a jutjar-la de manera exclusivament teatral, sense cap altra consideració.

I la veritat és que no em va acabar de convèncer. Ja des del primer moment, quan decideix arrencar amb la projecció del travelling d’inici de la pel·lícula, queda clar que el muntatge teatral es recolza massa del seu referent a la gran pantalla. També l’escenografia, que recorre a elements massa literals (aquestes portes muntades al mig de l’escenari, aquest canvi etern per transformar l’escena en el terrat ple de roba estesa) em va semblar una còpia (i no una interpretació) massa fidel. Igualment els canvis d’escena amb foses a negre i acting del actors (que deixaven de parlar i gesticulaven àmpliament) em van desconcertar pel seu estil del tot cinematogràfic. El moment més surrealista, però, va arribar, per mi, a l’escena del terrat, quan es parla del paisatge de teulades de Roma. Un paisatge que, suposo, a la pel·lícula es veu perfectament, però que en teatre només es pot evocar (en cas d’haver-lo vist alguna vegada) o, simplement, deixar que passi el moment. Perquè el text no està pensat per al teatre, no descriu, no et fa volar la imaginació.

Digueu-me tiquismiquis però quan vaig al teatre jo vaig a veure teatre. Sobretot perquè si volgués veure cinema aniria al cinema. Quan vaig a veure una adaptació de qualsevol tipus, el que espero es que el canvi de mitjà aporti quelcom a la història. Si no, no crec que valgui la pena l’exercici. Hi ha massa obres de teatre esperant el seu moment per calcar una pel·lícula.

Entenc la fascinació de Broggi per Itàlia. Entenc que era tota una temptació posar la Clara Segura i el Pablo Derqui a interpretar aquests personatges. Jo mateixa estava entusiasmada amb la idea i pensava que el resultat seria òptim. Però crec que no és el cas. És cert que el ritme i la intensitat milloren a mida que avança la trama i que la feina dels actors és molt bona, però el conjunt no va aconseguir interessar-me i, fins i tot, em va avorrir en alguns trams.

Darrerament em costa connectar amb els muntatges d’Oriol Broggi (i mira que havia estat un dels meus directors infal·libles). Tant de bo sigui només una fase meva (o seva).

Una giornata particolare – Autors: Ettore Scola i Ruggero Maccari en col·laboració amb Gigliola Fantoni. Traductora: Anna Madueño. Director: Oriol Broggi. Repartiment: Clara Segura, Pablo Derqui i Màrcia Cisteró. Sala: Biblioteca de Catalunya. Data: 19/03/15. Fotografia: (c) David Ruano.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.